Quimi Portet. Oh my Love. Putes paraules.

Hi ha qui es lleva i s'empatolla,
s'adorm i no pot callar;
és d'una eloqüència trista el seu alenar.
També hi ha el que calla sempre,
sembla que quan vol parlar
se li esbraven les paraules dintre el pap.

Putes paraules, buides i amargues,
dites, refranys i cançons.
Terra a l'Havana, tocacampanes
amb sandàlies i mitjons.

"He dit" …diuen als discursos;
ha dit el conferenciant.
La claca s'aixeca i pica de mans.
Clausurada l'assemblea, escolta què diu la gent;
la xicota diu al xicot: "hem de parlar".

Hem de parlar d'això que ens passa
i de tot el que ens pot passar
i del sol que tot ens ho eixuga
i de la pluja que ho deixa moll.
I si callem d'una vegada?
Foteu el favor de callar!
I que parli l'oracle mut,
que cantin les muses en si bemoll.

Putes paraules, contes de fades,
sopars de duro avorrits;
veles i amarres, terres estranyes,
dones nues i mosquits.

Putes paraules, nimfes i faunes,
naufraguen les emocions.
Burros que volen, àngels que cauen;
sagues, faules i sermons
(…i cançons).

Quimi Portet. Si plou, ho farem al pavelló. (Live in Cincinnati). Homes i dones del cap dret.

D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meva terra
és com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere;
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
Hola pudors d'inferns,
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d'abans:
fenc, trepadella;
d'espígol dolç i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret,
adéu per sempre.

Quimi Portet. Ós bipolar.

Quan calla el piano, renilla la nit
el seu renill d'aire comprimit.
A places horribles, pixen gossets mudats
i panseixen les floretes dels jardins.

Hibernat, planifica el seu futur l'ós bipolar;
dolçament, avalua el diagnòstic dels doctors;
és feliç, somnolent sota l'aurora boreal;
dins el cau, deixa la ment divagar per mons millors.

Dones femenines i homes masculins
reciclen  residus radioactius
i torna el piano, s'evapora la nit,
hi ha gossets milionaris adormits.

Cau la neu, blanca i pura com les illes de l'Egeu;
lentament, s'esmicolen les glaceres dins del mar;
xiula el vent, melodies inquietants en sol menor;
canta l'ós, la tornada del seu himne bipolar.

Quimi Portet. Oh My Love.

L'estiu pot ser tan trist
com les seves cançons.
Trens de la bruixa desmuntats
als pàrquings per a camions.
Un vent polsós i calent del sud
fa voleiar els papers.
Penso en Voltaire i els Gipsy Kings;
dec ser un intel·lectual.

L'humor és l'anarquia
que triomfa per uns breus instants;
no sé d'on ho he tret,… a on ho he llegit,
potser fins m'ho he inventat jo.

Vull cantar a l'Amor, ara que encara hi sóc;
vull la lluna en un cove i els núvols de cotó.
Oh My Love, My Love, festeig de colors,
jaurem torrats pel sol.
Oh My Love, My Love, que els errors més greus
encara no els hem pas comès.

Qui són els dolents? Qui són els bons?
El nostre àngel custodi s'ha mort.
Qui som? On som? Perquè encara posem
domassos als balcons?

Vine'm a buscar, treu-me a passeig;
voltem agafats de la mà.

Oh My Love, My Love, estic trist i sol
… puc ser més vanitós?
Oh My Love, My Love, i ho dic sense por:
l'oblit serà agradós.
Oh My Love, My Love, sortim a passeig,
t'ompliré de petons.
Oh My Love, My Love, t'ho dic en anglès,
i així potser m'entén tothom.

Quimi Portet. Cançoner electromagnètic. Bon nadal.

Sóc innocent i bon cristià;
grans respostes mai no he esperat
perquè, sincerament,
no tinc grans preguntes a fer.
Ploro per tu i plores per mi,
tothom té algú per qui plorar;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon nadal i bon any, campi qui pugui campar;
bon nadal i bon any, paga l’últim en arribar.
Bon nadal i bon any, campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,... no puc deixar-te d’estimar.

Fotut, fracassat i trist,
diuen: qui l’ha vist i qui el veu;
a mig camí de Hollywood hi ha un femer,
on si vols continuar has de sucar els peus.
Ploro per tu i plores per mi,
i tot plorant anem fent camí;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon nadal i bon any, campi qui pugui campar;
bon nadal i bon any, paga l’últim en arribar.
Bon nadal i bon any, campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,... no puc deixar-te d'estimar.

Quimi Portet. Viatge a Montserrat. Dorm.

Era tard, força tard
però va arribar el nostre hivern
i algun déu despistat
va deixar-se un foc encès.
Ara un bes, ara un mos,
ara un mos, un bes i dos;
del cel blau del teu cos
jo vull ser-ne l’aviador.

Què podem dir que en aquest món algú altre no hagi dit?
Sense literatura no pot haver-hi amor.

A dins meu, silenciós,
mor un jove lentament;
nous perfums, nous colors,
nous fonemes per al cor.
Ja no tinc el pudor,
o potser he de dir la por
de cridar el teu nom
i posar-lo a les cançons.

No, no, no
... que no es fongui la neu.
No, no, no
... de l’hivern més dolç.
Dorm, dorm, dorm
... bona nit amor. Bona nit.

Quimi Portet. La Terra és plana. Francesc Pujols.

Canto al filòsof, canteu amb mi!
en bella llengua del Llemosí.

Cantem-ho:
L'art és donar vida diu Francesc Pujols;
com Rusiñol, en Casas i el gran Gaudí.

Sisa, Pau Riba, Miró i Dalí.
Manolo Vázquez, l'Albert i en Josep Pla.
Els vegetarians no hauran de patir,
ja matarem un bròquil si veniu a dinar.
A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí,
anant pel món ho tindrem tot pagat.

En Lluís Massana, en Raimon, la Bonet;
Llach, Coromina i amb modèstia en Portet.

A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català,
que també canten els àngels del cel
que aquests de tontos no en tenen un pèl.

Al gran filòsof, hereu d’en Llull,
avui cantem encesos, la sang ens bull.
Trempen la lira de l'Ausiàs March
les belles senyoretes del "Turó Parc".

Quimi Portet. Cançoner electromagnètic. La música dels astres.

Un altre temps, un altre lloc i una altra vida,
el món sencer sembla aturat.
Un altre avui, un altre ahir i un altre sempre,
altres remeis pel mateix mal.
Joguines de cristall en mans del temps
i el temps joguina en mans dels déus.
Treure del teu alè la clau de vells misteris
i l'alegria de l'infant;
treure'n la força i la música dels astres
i la puresa del metall.
I les cançons d'altres hiverns,
putrefactes, tornen des d'altres inferns.
Joguines de cristall en mans del temps
i el temps joguina en mans del déus.