6 de novembre del 2025

Jordi Valls. Tractatus de la mort de la poesia catalana. Una nació ocupada.


Una nació ocupada no sabrà mai
el moment adequat per extingir-se.
Les fuetades dels sàdics,
els turments dels ignorants,
els banys d’àcid
dels barbamecs informadors
són estímuls que vivifiquen.

L’esforç de l’enemic és un regal
que ressuscita la llenya rogenca de la brasa,
la sang incombustible quan la joia
és cremar contra tot pronòstic
i prendre oxigen del càstig,
perquè en funció
de la humiliació recordada
som dignes d’existir.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

6 d’abril del 2022

Jordi Valls. Pla 10 de l'espai exterior. Llamps i trons.


Una tempesta de llamps i trons (diria que és més que una tempesta) i del cel cau sang i ulls que embruten els carrers. Avui s’acaba el món i el món tot just comença. El cel renova la mirada amb el sol roent, però la gent trepitja els ulls vells i el terra es torna gelatinós, com una confitura llisquent i apegalosa. Les àvies en cullen, deleroses, del terra i després de bullir-los al bany maria, fiquen el líquid en pots de vidre amb etiqueta. Hi ha un dia límit que brega amb l’esponjosa llàgrima viva que no vas saber parar a temps. Facis el que facis tothom t’observa.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

24 d’octubre del 2013

Jordi Valls. Mal. Títol provisional.



S’enderroquen els blocs en bella sincronia,
un darrere l’altre, del barri a la ciutat,
de la ciutat als pulmons, i surt l’alenada
que tot ho emboira, el silenci més pregon,
la duna seca i el respirar que va cremant
la necrosi del cor encrostada a l’artèria,
ningú no s’ho espera, s’ha trencat l’encanteri.

Això s’acaba, nois, la festa grossa ve ara.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

1 de març del 2011

Jordi Valls. Fèlix orbe. Parc de killarney.

Dos espiadimonis copulen en vol, mantenint-se en un tornassolat equilibri. Salta el reflex dels cossos pel rierol que flueix constant; fosforescència estantissa quan decreix el foc satisfet. La bellesa de tots dos que s’ofega en l’individu i no surt més per la por de dissoldre’s en l’altre. Han palpat l’absència.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula