Montse Caralt. De l'ànima. Retaule.

Flagel·lant una esquena se’ns confirma la inculpació i instigació d’aquell qui transmet una ideologia a seguir, una estructura de vida, unes normes que asseguren la contínua flagel·lació de nous instigadors i de noves confirmacions de lleis de conducta.

Biël Barnhills · Montse Caralt. Retaule.

Montse Caralt. De l'ànima. Sexualitat humida.

Tendresa sinuosa despertant els llavis més càlids dels éssers meravellats. Color rogenc de la pell més íntima, dermis suau exaltant substàncies que desencadenen ritmes profunds, trencats. L'entonació melòdica dels cossos units per l'alè calent submergeixen els pensaments en la més sensata inòpia, despreocupació i alhora elegància del plaer. L'excitació dels malucs desvetlla el temperament de l'ànima, desperta, esperant, desitjosa.

Biel Barnils Carrera · Montse Caralt. Sexualitat humida.

Montse Caralt. Inèdit.

ESQUERDES D'AIRE

El solc de la pell
va cruixir amb tanta força,
que la fosca profunda,
isolada i freda,
va esdevenir un buit esbalaïdor
i es va fondre,
en cendrosos instants,
entre roures cadavèrics.

Biel Barnils Carrera · Montse Caralt. Esquerdes d'aire.

Montse Caralt i Sagalés. Inèdit.

Paret de pedra arrenglerada; esmorteïda pel dol. Ara és menys viva que mai. El vent bufa fort i enretira la cortina de pluja intensa que s'acostava. Les branques del llorer s'equilibren paral·leles entre elles, alçant-se al buit estèril del moment silenciós. Sols la percepció d'impressions indeterminades; no sospirs en el balanceig constant del món. Acrobàcia incessant de la tarda.

Biel Barnils Carrera · Montse Caralt. Inèdit.