Tretze de l’arxiu de Cavafis i altres coses. Setembre del 1903.

Traducció de Joan Ferraté

Almenys, que ara m’enganyi amb fantasies;
que el buit no senti de la meva vida.

I hi vaig ser tan a prop tantes vegades.
I que encantat, que covard que era;
per què amb els llavis closos em quedava;
i el buit dins meu plorava de la vida,
i anaven endolats, els meus desigs.

Tantes vegades, tan a prop
dels ulls, dels llavis de l’amor,
del somiat cos estimat.
Tantes vegades, tan a prop.

(gener 1904)

Biël Barnhills · Tretze de l’arxiu de Cavafis i altres coses. Setembre del 1903.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Torna.

Traducció d'en Joan Ferraté

Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me—
quan del cos la memòria es desperta
i un vell desig novament passa per la sang;
quan recorden els llavis i la pell
i les mans senten com si tornessin a tocar.

Torna sovint i pren-me, en ser de nit,
quan recorden els llavis i la pell...

Biel Barnils · Cavafis. Torna.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Lluny.

Traducció d'en Joan Ferraté 

Voldria dir-lo, aquest record...
Però ja està tan apagat... gairebé res no en queda—
de tan lluny com roman, en els primer anys juvenils.

Una pell com si fos de llessamí...
Aquella tarda d'agost —¿era l'agost?— ...
A penes sí recordo els ulls; eren, em penso, blaus...
Ah, sí, ben blaus; un blau com de safir.

Biel Barnils • Cavafis. Voldria dir-lo aquest record.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Mitja hora.

Traducció de Joan Ferraté

Ni t'he tingut ni et tindré pas
mai, em penso. Quatre paraules, la companyia d'una estona,
com en el bar abans d'ahir, i no res més.
És una llàstima, no dic. Però nosaltres, els de l'Art,
a voltes, amb només la ment ben testa, i sols
un temps molt curt, és clar, sabem crear un plaer
que quasi fa l'efecte que és real.
Així, en el bar, ahir -també ajudant-hi
molt d'alcohol clement-,
vaig tenir una mitja hora d'amor irreprotxable.
I ho vas comprendre, em sembla,
i a posta et vas quedar una mica més.
Era molt necessari, això. Perquè,
malgrat la fantasia i el màgic aiguardent,
calia que veiés també els teus llavis,
calia que el teu cos fos a la vora.

Biel Barnils • Cavafis. Ni t'he tingut ni et tindré pas.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Murs.Traducció de Joan Ferraté.

Traducció d'en Joan Ferraté 

Sense respecte, sense vergonya, sense dol,
bastien murs massissos i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No sé sinó que em corca la meva dissort greu.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que, quan bastien, no hi vaig pensar un segon.

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
He estat, sense adonar-me’n, tancat fora del món.

Biel Barnils • Cavafis. Sense respecte, sense vergonya.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Veus.

Traducció d'en Joan Ferraté 

Veus ideals i estimades
dels que han mort, o dels que ens són
perduts com ho són els morts.

De vegades, en els somnis ens parlen;
de vegades, pensant, les escolta el cervell.

I amb el seu so, un instant, ressons de la primera
poesia de la nostra vida tornen-
com una música, de nit, llunyana, que s’apaga.

Biel Barnils • Cavafis. Veus ideals.

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Quan es desperten.

Traducció d'en Joan Ferraté 

Fes, poeta, un esforç per retenir-les,
per molt poques que siguin les que s’estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les teves frases.
Fes, poeta, un esforç per conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l’esclat del migdia.

Biel Barnils • Cavafis. Fes poeta.