Nits de Barcelona. Josep Mª Planes. Llibreria Catalonia. Edició facsímil. 2003.

Recull dels articles que sobre la nit barcelonina va escriure aquest periodista d’investigació acompanyat d'un pròleg d’en Josep Mª de Sagarra i de les il·lustracions d'Olaguer Junyent. 

Una delícia que ens mostra el català que es parlava i s'escrivia abans de la guerra. 

“La Rambla és el final obligat de les nits de Barcelona, tant en literatura com en la realitat. Però mentre ens trobem que un cabaret, un dancing, un music-hall són temes periodístics que en certa manera caben dintre les possibilitats de la nostra prosa, la Rambla ens fuig de les mans, se’ns escapa, com un ocell meravellós que es riu del poder caçador de la nostra ploma”. 

Aquest volum de cent vuitanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d'aquest periodista que t'és tan plaent de llegir i al qual sempre tornes”.

Planes d’esport. Josep M. Planes. Proa Editorial. 2007.

Els seus escrits a La Publicitat, Mirador, Imatges i L’Esport Català són un exemple del periodisme esportiu que es conreava a la Catalunya republicana.

És un experiment sociològic de primer ordre el seguiment que feu de la Volta Ciclista a Catalunya els anys 1935 i 1936, mostrant el país i la seva gent, la bellesa dels paisatges, la duresa de l’esport, l’idolatrat Cañardo.

Cròniques plenes de llum i sitaxi, que lliguen un català genuí que devia fer les delícies dels seus contemporanis, com ens les fa a nosaltres ara.

“Per a aquests esportius vagabunds la naturalesa no és res més que un pretext per a aguantar una pista sobre la qual els ciclistes baten rècords, estableixen mitjanes, demostren llur forma i cobreixen una quantitat determinada de quilòmetres en tantes hores, tants minuts i tants segons. L’aritmètica es menja el paisatge i el cronòmetre desfà la noció humana del temps. No sentireu mai parlar del migdia, del trenc d’alba, ni de la caiguda de la tarda. El lèxic de la Volta no tolera la poesia”.

Aquest volum de cent quaranta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest llamp de periodista que cal que recordem i escampem arreu”.

Josep M. Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada. Jordi Finestres. Pòrtic. 2008.

Repàs de la trajectòria personal i professional d’un dels impulsors més representatius del periodisme d’investigació dels anys trenta del segle XX.

Modern, foteta, independent, valent, inquiet, treballador incansable, liberal, catalanista, republicà, dirigí i col·laborà a les principals publicacions de l’època i fou, a causa dels seus escrits, víctima dels feixistes de la FAI.

La seva prosa és lluminosa i una festassa constant per a tots els sentits. Aquest volum en recull una part, des d’aquesta web molta més.

“A la redacció d’El Be Negre Josep M. Planes, assegut al cap d’una taula de grans dimensions al voltant de la qual se situaven tots els redactors i ninotaires, donava les idees generals sobre els continguts que havien de sortir en l’edició de cada dimecres i també escrivia un bon nombre d’articles. Joaquim Muntañola també recorda que Planes fou l’encarregat de posar el títol a les seccions del setmanari: Tenia molt sentit de l’humor, sobretot escrivint i quan tocava triar títols ell sempre en tenia una de pensada. Si parlàvem de cinema, doncs ell deia El Be a les fosques o dels esports, que en deia El Be…n plantat. Altres títols ocurrents eren El Be… rnat Metge (literatura); El Be… lasques (pintura); Molt beee! (teatre) o La Borsa o la Vida (economia)”.

Aquest volum de tres-centes vint-i-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ressalten periodistes que ens agradaria llegir a la premsa d'ara”.