Les proeses d’un jove Don Joan. Guillaume Apollinaire. Traducció d’en Jesús Moncada. Edicions de La Magrana. 1988.

Els dies d’estiu que en Roger passa en una casa de camp del segle XVII, que son pare ha comprat a contracor, els aprofita cosa de no dir. Hi descobreix el sexe i no s’hi posa pas per poc —és a dir, per poques—. És un no parar.

“Quan vaig acabar de vestir-me, va eixir de la banyera per eixugar-se. Vaig agenollar-me i, amb la tovallola humida del meu cos, vaig fregar-li els peus bonics. Va deixar-me fer sense protestar. Quan vaig passar-li la tovallola entre els dits, va riure, i quan vaig tocar-li les plantes dels peus fent-li pessigolles, va recobrar del tot el bon humor i va deixar-se eixugar també les cames. Quan vaig arribar als genolls, va indicar-me que no pugés més amunt. Vaig obeir, encara que, des de feia molt temps, em consumia per saber què duien les dones de tan valuós sota les faldilles que es creien obligades a mantenir-ho amagat amb tanta cura”.

Aquest volum de noranta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de la col·lecció la marrana d’aquesta editorial que enyoro tant”.

Encuentros y extravíos. Josep Roca - Albert Cano. Adicciones porquesí. 2015.

Plaquette que recull 7 narracions eròtiques d’aproximadament mitja pàgina de llargada del Josep Roca acompanyades de collages fotogràfics de l’Albert Cano. 

Es va fer un tiratge de 150 exemplars i és un bellíssim retorn a les bellíssimes edicions. 

“Ahora te digo con labios muertos que en aquella cama con dosel, o en cualquier otra que se mezcla en el vacío, hubiéramos ascendido a los cielos de Giotto en un orgasmo de oro”. 

Aquest volum de setze pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens agrada de llegir, mirar i tocar”.

Fanny Hill. John Cleland. Adesiara editorial. 2012.

A dues cartes s’hi expliquen la vida i les múltiples experiències sexuals d’una noia que, òrfena de pares, abandona el seu poble i s’instal·la a Londres. Les descripcions dels actes són elegants i explícites, delicioses, clares i plenes de matisos.

Allunyades doncs de la barroeria i fatxenderia habitual que acompanyen aquest tema, la seva lectura és un gaudi, un èxtasi, una pluja torrencial d'adjectius posats a sensacions que ens posen.

 

“Va caldre que unes quantes moixaines apaivaguessin i mitiguessin la coïssor i em fessin notar una enervadora descàrrega de licors balsàmics perquè em retornés el desig i tota la passió, que va desembocar en un clímax de plaer en forma de clímax de dolor. Més tard, quan la pràctica d’aquestes relacions em va tenir foguejada i exercitada, vaig començar a assaborir la pura delícia d’aquell plaer de plaers en què el fluix tebi inunda les seduïdes entranyes. Quin devessall de goig! Quin estat de deliqui! Quina ànsia de delit! És una ardència tan intensa que la naturalesa no la pot suportar, i per això deu ser que ella mateixa es proporciona l’alleujament d’un meravellós instant d’abandó, la imminència del qual és anunciada per un deliri deliciós, una dolça esgarrifança prèvia a l’efusió d’aquell licor en què el gaudi mateix s’ofega i tens una estremitud en el moment de l’ejecció”.

 

Aquest volum de dues-centes setanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vaig comprar a L’Espolsada de Llibres de Les Franqueses del Vallès”.

Manual d’urbanitat per jovenetes. Pierre Louys. La Marrana. 1988.

Parodiant els ridículs manuals d’urbanitat de l’època Pierre Louys, poeta i prolífic escriptor belga que visqué a França, fa ús, en aquest clàssic del gènere, d’un llenguatge sense cap mena de filtre per parlar sobre sexe.

En una suposada societat lliure a l’hora de practicar-lo, és obscè fins als extrems, explícit en l’explicació i clar en l’exposició. No s’hi posa pas per poc.

“Si una dona modesta us diu: El meu fill no treballa tan bé com el vostre germà, no li contesteu: Sí, però la seva llet és més bona. Els elogis d’aquesta mena no agraden gens a una mare cristiana.

Si esteu asseguda a la punta d’una cadira, no us bellugueu massa endavant i enrera. Això us distrauria.

Si sou tretze al llit fent l’amor, no envieu la més petita de totes a masturbar-se sola a la tauleta de nit. És millor que feu pujar la filla de la portera i sereu catorze.

Si és possible, no us tanqueu a la cabina amb un senyor. Més val que hi entreu amb una joveneta que us menjarà el cony igual de bé, o encara millor, i no us comprometrà.

Eviteu les comparacions arriscades. No digueu: Dur com una polla, rodó com un colló, xop com el meu cony, salat com la lleterada, no gaire més gran que el meu clítoris, i altres expressions no admeses pel diccionari de l’Acadèmia”.

Aquest volum de seixanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de narrativa eròtica que la cultureta de torn considera un gènere menor. Són ells que la tenen menor!”.

Com guanyar amics. Pere Asensi. Edicions de la Magrana.1988.

Sisè volum, introbable a les llibreries, de la col·lecció La Marrana Biblioteca de literatura eròtica, tot i que la seva temàtica és més pornogràfica que no pas eròtica.

A la contraportada es pot llegir que el llibre s’adreça principalment a les dones, però el tipus d’humor és el típic del gènere masculí. Tot i que vist com han evolucionats els rols i la societat en general pot ser llegit i rigut per qualsevol gènere i orientació sexual. Dit això, la seva lectura és altament contraindicada per puritans de dretes, gent de l’opus, sense sentit de l'humor o feministes emprenyades amb el món -i similars-.

“A la dutxa, no t’entretinguis evocant totes les marranades que has somiat si no és per decidir quines posaràs avui en pràctica.

(...)

No cal que dissimulis la cara de plaer, a l’ascensor, quan baixis pensant en llengües, culs, conys i cigales. Però sigues discreta amb el porter, si et pregunta per què vas tan contenta. Digues-li només que t’espera un gran dia, i no entris en detalls.

(...)

Encara que la dependenta no et mengi els pits i la figa a l’emprovador, digues al teu nòvio que sí que t’ho ha fet. Els homes es pensen que totes les venedores de roba interior són lesbianes; és una il·lusió que se’ls ha de tolerar.

(...)

Ser de condició humil no és cap impediment. Però, si vols aprofitar la roba interior de l’altra temporada i fer-la passar per nova, el més pràctic és canviar de nòvio.

(...)

En ple monòleg de la Núria Espert, no t’escorris en veu alta. Li faries perdre protagonisme.

(...)

Si un gran admirador del Boadella et convida a anar a veure els Joglars, malfia-te’n. Dormint, després, podria ser que se’t pixés al llit.

(...)

No et fiïs del francès del Flotats”.

Aquest llibre de cinquanta-set pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “llibres gamberros per rellegir i regalar”.