Antònia Font. Alegria. Dins aquest iglú.

Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Antònia Font. Lamparetes. Abraham Lincoln.

Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Abraham Lincoln amb teles d'aranyes tirant a grapades cavalls,
darrere un exèrcit d'infants l'acompanya
i ordena amb un gest en silenci
que posin el cel, es desert i es turons,
mini napoleons amb tambors, guspires,
siluetes de dunes en trànsit.

Antònia Font. Taxi. Astronauta rimador.

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? Déu de s'univers
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s'estronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assoleiat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrera fins a nou qui marca sa marca
qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s'encén.
Controla! Que un LED vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecta més o menys.
I es xòfer d'es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà
i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà una multa i xaparà es negoci... Que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

Antònia Font. Batiscafo Katiuscas. Wa yeah!

jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat
jo cant es cafè i sa galleta quan dius “tu podries ser meu”
que sexi, que dolça i que freda, wa yeah!
sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet,
cosmètics i margaret astor, ja sé com s'escriu juliette!!!
jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també,
un llapis d’ikea, un pistatxo, wa yeah!
que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
de penombra i llençols amb es termo espenyat,
per exemple adormits
jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat
jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré
calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!