Óssip Mandelstam.

Traducció de Jaume Creus.

Fent ràpids cercles, les libèl·lules
el negre esclat de l’estanyol inquieten,
i l’aigua s’estremeix
de joncs rivetejada a penes.

Ara arrosseguen com un fil,
i sembla que teixeixin teranyines,
adés, ales esteses, s’esvaeixen
al gorg i clouen el seu dol les aigües.

I jo, no pas feliç del tot,
caic i em desfaig en bosc pregon—
com si sentís punxades
i fred al fons de l’ànima...

1911

Biel Barnils Carrera · 9 d’oct., 17.47_

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

4

Llegiré només llibres d’infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran, en faré pluja fina,
m’alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha estat tan rebec,
no n’espero res més, de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l’únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m’hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo, entre boira i deliri,
els troncs foscos i esvelts dels avets.


1908

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 4.

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

19

Sorra en els ulls. Una llàgrima es nua en el pit.
Veig sense por la tempesta que arriba: és aquí.
Cuita a esborrar-se un record que batega, es deslliura.
Fa xafogor. Però tinc tantes ganes de viure!

Com un captiu que es desperta en sentir el primer so,
alça el cap, mira el cau on s’està, amb estupor,
i cantusseja amb veu ronca algun aire de fira,
l’hora en què l’alba s’aixeca damunt el presidi.

2 de març de 1931

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

33

Beso el verd enganxós de les fulles,
la promesa de l’herba que creix,
porto als llavis la terra perjura,
mare d’àlbers, violes, muguets.

Creixo en força i els ulls se m’enceguen,
subjugant per les dòcils arrels.
¿Tanta ufana del parc no exagera
amb aquesta bullícia esplendent?

Les granotes, granets de mercuri,
s’entrellacen en bola de veus,
les branques fan rams i els efluvis
vaporosos fan somnis de llet.

30 d’abril de 1937

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 33.

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

3

L’or fals dels arbres de Nadal
flameja al bosc amb mil guspires.
Enmig del verd, llops de joguina
obren uns ulls que omplen d’espant.

Oh, la tristesa que hi veu clar!
Oh, llibertat silenciosa!
Cel de paper, que no reposa
i dringa amb riure de cristall.

1908

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 3.

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

10.

Tremolosa i punyent la Teva imatge
em fugia, en la boira, entre els dits.
“Ai, Senyor!” vaig dir, sense adonar-me’n,
no era ni pensat que ja era dit.

El Teu nom, com un ocell enorme,
a cop d’ala s’envolà del cor.
Al davant s’espesseeix la boira,
rere hi ha la gàbia buida i prou.

1912

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 10.

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

5

M’ha estat donat un cos, què en podré fer,
tan únic, tan privat i tan, tan meu?

¿A qui, digueu, em cal regraciar
el goig tranquil de viure i respirar?

Jo en sóc el jardiner, jo en sóc la flor.
I no estic sol en la presó del món.

Ja hi ha senyals als vidres de l’etern
de l’escalfor que hi deixa el meu alè.

El meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar.

Que regalimi el sutge de l’instant,
no esborrarà el dibuix que estimo tant.

1909

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 5.

7 que prenen la paraula