De la mateixa manera que dos elements químics associats es disgreguen sota l’acció simultània de dos altres elements tot associant-s’hi formant noves parelles, als humans ens passa el mateix.
“Les passions són defectes o virtuts, però augmentades.
Les nostres passions són veritables fènixs. Mentre crema la darrera en torna a sorgir una de nova de les cendres.
Les grans passions són malalties sense esperança. Allò que les podria guarir fa que encara perillin més.
La passió augmenta i minva en confessar-la. Potser no hi ha res més desitjable que una via intermèdia entre la confiança i el silenci respecte als qui estimes”.
Aquest volum de dues-centes trenta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas llegir un estiu a Ribes amb el Freser de fons i el Taga fent-te l’ullet”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada