Les afinitats electives. J. W. Goethe. Traducció de Carme Gala. Edicions Proa. 1996.

De la mateixa manera que dos elements químics associats es disgreguen sota l’acció simultània de dos altres elements tot associant-s’hi formant noves parelles, als humans ens passa el mateix. 

“Les passions són defectes o virtuts, però augmentades. Les nostres passions són veritables fènixs. Mentre crema la darrera en torna a sorgir una de nova de les cendres. Les grans passions són malalties sense esperança. Allò que les podria guarir fa que encara perillin més. La passió augmenta i minva en confessar-la. Potser no hi ha res més desitjable que una via intermèdia entre la confiança i el silenci respecte als qui estimes”. 

Aquest volum de dues-centes trenta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas llegir un estiu a Ribes amb el Freser de fons i el Taga fent-te l’ullet”.