“Alfons Quintà té trenta-un anys. Per primera vegada,
teixeix una xarxa de contactes que ja només és la seva. No és la del seu pare.
A favor seu té la memòria del que ha vist i el que ha sentit des que era petit.
No hi ha ni un sol periodista de la seva generació que sàpiga com ell com s’ha
desenvolupat el poder a Catalunya durant la postguerra desarrollista. La seva cara pública i la seva cara privada. Té
coneixement d’aquell passat i llegeix la millor premsa estrangera, té interès
per la política internacional i contactes, fervor i ambició. Comença a
consolidar-e com una de les veus periodístiques del canvi, i es confegeix una
agenda de noms i telèfons clau per als anys que vindran”.
Aquest volum de dues-centes seixanta-dues pàgines quedarà
amorrat al piló de “llibres que llegires perquè havies llegit el darrer llibre
d’aquest mateix autor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada