10 d’octubre del 2023

El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà. Jordi Amat. Traducció de Ricard Vela. Edicions 62. 2020.

Perfil del periodista que destapà el cas Banca Catalana, engegà TV3 i fou el director de El Observador [resumint molt] i que, tanmateix, fou també molt temut per tots els que el tractaren. N’Amat ho sap contextualitzar i el seu dibuix no fa mai ostentació d’allò que ha descobert o consultat, tot restant invisible. I és d’agrair.

“Alfons Quintà té trenta-un anys. Per primera vegada, teixeix una xarxa de contactes que ja només és la seva. No és la del seu pare. A favor seu té la memòria del que ha vist i el que ha sentit des que era petit. No hi ha ni un sol periodista de la seva generació que sàpiga com ell com s’ha desenvolupat el poder a Catalunya durant la postguerra desarrollista. La seva cara pública i la seva cara privada. Té coneixement d’aquell passat i llegeix la millor premsa estrangera, té interès per la política internacional i contactes, fervor i ambició. Comença a consolidar-e com una de les veus periodístiques del canvi, i es confegeix una agenda de noms i telèfons clau per als anys que vindran”.

Aquest volum de dues-centes seixanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que llegires perquè havies llegit el darrer llibre d’aquest mateix autor”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula