6 de juliol de 2022

Descans








0 que prenen la paraula

29 de juny de 2022

Marj Al-Khul. Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. El desig.


Versió de Josep Piera

El testimoni tinc dels seus llavis,
i aquests proclamen que és vi
la seua saliva als meus.
Si els seus ulls em fan embriac,
no és que he begut, és desig.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

21 de juny de 2022

Cartes a Josep Pla. Eugeni Xammar. A cura de Xavier Pla. Quaderns Crema. 2000.

Vint-i-cinc cartes de Xammar —llàstima que se n’hagin perdut les respostes— adreçades a Josep Pla i acompanyades de vuit apèndixs. No té pèrdua l’article Fora de la comunitat catalana i l’excel·lent pròleg d’en Pla, Xavier. 
“Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l’únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó. Però en Carner és principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies d’approche, que diem els francesos, són infinitament menys directes que les vostres. El senyor Pujols és un cas que cau fora de la llei general. Els demés són —o som— unes coques”.
Aquest volum de dues-centes vint-i-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest homenot al qual t'agrada tornar una vegada i una altra i una altra”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

14 de juny de 2022

Roger Mas. Anem. Les cançons tel·lúriques.


Ja hi navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem--se'n, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.

Jacint Verdaguer 
Al cel

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de juny de 2022

Las jugadas que importan. Jonathan Rowson. Traducció d’en Daniel López. Turner Publicaciones. 2021.

Repàs per la vida d’aquest gran mestre d’escacs escocès en relació amb aquest joc mil·lenari que l’acompanyà ja de ben petit i que un bon dia se n’allunyà. I és des d’aquest distanciament que en parla.
“Bohm alude a nuestra necesidad de mejorar en nuestra comprensión del pensamiento sin ser manejados por el pensamiento mismo; se trata de encontrar una perspectiva con independencia del sistema de hechos, asociaciones y formas lingüísticas que determinan nuestra idea de lo que está ocurriendo. La esencia del desafío al que se enfrenta nuestro pensamiento radica en el hecho de que, hoy en día, los problemas del mundo están profundamente interconectados, pero nuestras formas de concimiento y de acción son fragmentarias. Esto es así debido, en parte, en que no estamos entrenados para pensar cómo las cosas se conectan entre sí desde nuestra juventud. En todo caso, esta inclinación se adquiere en otro lugar, lejos del nuestro. El progreso académico, de hecho, se basa en la especialización, no en la integración”.
Aquest volum de tres-centes vuitanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit com una biografia i també com un assaig”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

1 de juny de 2022

Chema Madoz.











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

25 de maig de 2022

Joseba Sarrionandia. Hilda dago poesia? Goizaldeko umeak.


Funtzionarioak zelatan ditugu beti:

bazterretik jarraitzen digute patioan,
atzetik jarraitzen digute komunera,
aurretik jarraitzen digute bisitara,
ateko mirillatik zaintzen gaituzte zeldan
eta gure loa ere zelatatzen dute.
Ezin haiengandik alde egin ez patioan,
ez komunean, ez bisita
kabinan, ez zazpigarren loan.
Euskaraz da gure territorio libre bakarra.

Euskaraz solasean hasiz gero
hara hor funtzionario bat berehala
ezkutuka gure ondora datorrela.
Ziur ez duela deus ulertzen,
baina bertan geratzen da zelatan,
espioi filmetako espioiaren moduan.
Dena dela, guk ez diogu euskarazko
lehen ikasgaia ere emanen.
Oharkabean bezala dio gutako batek:
"Emukatup tab kogaid erug naedlakezta
ae neztidnufnok nugud".

Traducció d’Ainara Munt Ojanguren

És morta la poesia? Fills de la matinada. Territori lliure.

Tenim sempre els funcionaris a l’aguait:
al pati, des d’un racó, ens segueixen,

quan anem al lavabo ens persegueixen,
quan tenim visita ens precedeixen,

ens vigilen per l’espiell de la porta de la cel·la
i també ens controlen el son.

No ens en podem desempallegar,
ni al pati, ni al lavabo, ni a la cabina

de visites, ni al setè son.
L’eusquera és el nostre únic territori lliure…
Comencem a conversar en eusquera
i ja tenim un funcionari acostant-se’n

immediatament, dissimulant.
Segur que no entén un borrall,
però es queda aquí, alerta
com un espia d’una pel·lícula d’espies.

En tot cas, no serem nosaltres que li donarem
la primera lliçó d’eusquera.
Distretament, un de nosaltres diu:
*Minet un llif ed atup la ererrad, Maiva is le menofnoc.

*algunes persones desenvolupen l'estranya habilitat de parlar invertint les lletres, mot a mot. Entre els presos, particularment, hi ha qui no està mancat de temps per fer-ho




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

19 de maig de 2022

Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (I). El Vuit-cents. VV.AA. Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona. 2018.

Cinquè volum que explica amb noms, textos i moviments la represa de la llengua catalana al tombant del segle XIX i els fonaments del que seran els inicis del segle XX.
“Amb tot, Riera i Bertran avisava (a La Renaixensa, 1871) que [Fins que la classe treballadora (no) estiga interessada, per instint i per reflexió, en lo moviment catalanista, no devem cantar victòria]. Riera advertia bé que la cultura del catalanisme, i dins seu el catalanisme literari, no era sinó un aspecte de la cultura lletrada burgesa del moment. I els èxits evidents de la premsa i el teatre que celebrava Sardà eren d’una índole diferent: eren els d’una incipient indústria del lleure que actualitzava els usos de la cultura popular tradicional —l’arrelada en la tradició oral, de carrer, d’agitació i combat, folklòrica, festiva, irreverent ([carnavalesca], segons el clixé popularitzat per Bakhtin)— i els conformava als d’una incipient cultura de masses”.
Aquest volum de sis-centes vint-i-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit de dalt a baix i no n’hem fet pas un ús de consulta com potser pertocaria”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de maig de 2022

Miquel Bauçà. El noble joc. Aquell sempre havia dit...


Aquell sempre havia dit
que volia pis a Praga,
fos com fos, amb un retrat
amb bigotis del Leucèmic.
Pis a Praga amb finestró
amb gerani blau ceruli
per on veure els carrers buits
quan caigués la pluja clara.
Pis a Praga on cartenir
una noia tendra i cega,
amb poemes fets a mà
referint la contarella
d'aquells tous esperitons,
malferits dins boscos fondos,
ofegats pels aiguamolls.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

3 de maig de 2022

Sàpiens. Una història gràfica. El naixement de la humanitat. David Vandermeulen/Daniel Casanave. Edicions 62. 2020.



Compendi de les idees força d’aquest antropòleg que explica els orígens i evolució de la humanitat. També allà on encara som perquè som allò que som. 

















Aquest volum de dues-centes quaranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens expliquen”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

27 d’abril de 2022

Toni Prat.

 











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 d’abril de 2022

Danielle Collobert. Il donc.


combien de temps ainsi
il tient
combien de temps le repos
va être repris — le sait — à bord déjà attendent les premiers mots — renaît parole — barre d’attache encore qui cherche sa fixation


Traducció d'Antoni Clapés i Víctor Sunyol

Allò doncs.

quant de temps així
aguanta
quant de temps el repòs
serà reprès — ho sap — a bord ja esperen els primers mots — reneix la paraula — barra de fermar que encara cerca on fermar-se





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

13 d’abril de 2022

L’home és el tot. Gaziel. Editorial Selecta. 1968.

El periodista torna l’any 1.956 a la ciutat de Florència, molts anys després d’haver-hi estat, per assistir al XIV Congrés de la Unió Internacional d’Editors. De fet, però, s’escapa sempre que pot i revisita uns espais que el tenen ben enamorat per explicar-nos-els.
“Llavors ha tornat a venir-me, com un ocellot nocturn, aquell pensament negre que ahir va assaltar-me a dalt de l’avió, mentre travessàvem volant la Roma antiga: l’horror de veure com el temps ho destrueix tot, fins les obres humanes més sòlides, les que nosaltres, massa sovint, qualifiquem d’eternes. I em demanava —tot sentint tan propera la seva remor vital— si aquesta Florència única també passarà, com ha passat aquella que semblava tan forta. La resposta dolorosa m’era tan evident, que no calia formurar-la”.
Aquest volum de dues-centes cinquanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest periodista que t’agrada tant i tant poc que es coneix a casa nostra”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

6 d’abril de 2022

Jordi Valls. Pla 10 de l'espai exterior. Llamps i trons.


Una tempesta de llamps i trons (diria que és més que una tempesta) i del cel cau sang i ulls que embruten els carrers. Avui s’acaba el món i el món tot just comença. El cel renova la mirada amb el sol roent, però la gent trepitja els ulls vells i el terra es torna gelatinós, com una confitura llisquent i apegalosa. Les àvies en cullen, deleroses, del terra i després de bullir-los al bany maria, fiquen el líquid en pots de vidre amb etiqueta. Hi ha un dia límit que brega amb l’esponjosa llàgrima viva que no vas saber parar a temps. Facis el que facis tothom t’observa.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

30 de març de 2022

Joan Brossa. Hitchcock.








 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de març de 2022

Es vessa una sang fàcil. Manuel de Pedrolo. Pagès Editors. 2018.

Novel·la negra i curta d’en Pedrolo de l’any 1952 que narra les peripècies d’una banda d’atracadors que furta una bona picossada de calés d’una entitat bancària. Però un d’ells fuig —potser a Girona— amb el botí i els altres quatre, és clar, corren cames ajudeu-me a cercar-lo.
“Faltaven cinc minuts per a la una de la tarda quan un xicot alt i ben vestit —com asseguren les cròniques— entrà per la porta giratòria de la B.A.N.C.A., va encaminar-se directament, però amb lentitud, a la taula-vitrina on, sota la protecció del vidre, s’apilaven els impresos, n’agafà un, va traslladar-se amb la mateixa lentitud a una taula veïna i, després d’haver-se tret l’estilogràfica de la butxaca, es posà a escriure”.
Aquest volum de cent trenta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest escriptor que vols reivindicar arreu-tothora per raons culturals i polítiques si és que és decent separar una cosa de l’altre”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

17 de març de 2022

W. H. Auden. If I could tell you.


Time will say nothing but I told you so,
Time only knows the price we have to pay;
If I could tell you I would let you know.

If we should weep when clowns put on their show,
If we should stumble when musicians play,
Time will say nothing but I told you so.

There are no fortunes to be told, although,
Because I love you more than I can say,
If I could tell you I would let you know.

The winds must come from somewhere when they blow,
There must be reasons why the leaves decay;
Time will say nothing but I told you so.

Perhaps the roses really want to grow,
The vision seriously intends to stay;
If I could tell you I would let you know.

Suppose all the lions get up and go,
And all the brooks and soldiers run away;
Will Time say nothing but I told you so?
If I could tell you I would let you know.


Si t’ho pogués dir.

Versió d’en Josep Porcar

El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir»,
El Temps només sap quin preu hem de pagar;
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Si ploréssim quan surten els pallassos,
Si tentinegéssim quan toquen els músics,
El Temps només diria «ja t'ho vaig dir».

No hi ha, però, joies que puguen ser dites,
Perquè t'estime més del que puc dir,
I si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Els vents han de venir des d'algun lloc quan bufen,
Hi ha d'haver raons perquè les fulles caiguin;
El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir».

Tal vegada les roses vulguin realment créixer,
Que la figuració intenti de debò romandre-hi;
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Suposa que tots els lleons s'aixequen i se'n van,
I que tots els rierols i els soldats s'esvaeixen;
¿El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir»?
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.


«If I could tell you», de W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de març de 2022

Excursions. Henry David Thoreau. Traducció d’Alicia Rodríguez. Edicions Reremús. 2021.


Recull de breus assaigs sobre caminades diverses que l’autor feu al llarg de la seva vida. Variades pel què fa als enfocaments, temes i anys en què es publicaren són una bella companyia i ens acosten a un autor cabdal del XIX —és a dir, del XX!— nord-americà. Caminar, pensar, mirar, caminar. I així anar fent.
“Aquí regna la simplicitat i la puresa d’una època primitiva, i una salut i una esperança molt allunyades dels pobles i de les ciutats. Endinsats al bosc, dempeus i completament sols, mentre el vent sacsega la neu dels arbres i deixem enrere les úniques petjades humanes, trobem que allà les nostres reflexions són molt més variades que les de la vida urbana. La companyia del carboner i el pica-soques blau és més inspiradora que la dels estadistes i els filòsofs, i nosaltres haurem de tornar a la companyia més vulgar d’aquests últims. En aquesta vall solitària, amb el rierol que s’escola pels vessants, el glaç ple de solcs i cristalls de totes les tonalitats, on els avets roigs i les tsugues s’aixequen a banda i banda i els joncs i les cugules fàtues seques creixen al rierol mateix, la nostra vida és més serena i digna de contemplació”.
Aquest volum de dues-centes disset pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest autor que sembla que es vol recuperar ara i aquí perquè, sí, va apuntar coses que ens ocupen i molt al segle XXI ja ben començat.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

3 de març de 2022

Enric Casasses. Enric Casasses & Pascal Comelade. N’ix. Després.


Trenca una branca seca
arracona un esbarzer
quasi rellisca amb el fang
espanta les mosques
sua bufa
posa la mà en una pedra per agafar força
mira lluny mira a prop mira a terra
passa el riu pel lloc dels rocs
puja a l’altra banda, de 4 potes
com sigui, amb les esgarrinxades
i salta la tanca
travessa el camp abandonat
i corre, corre avall!
t’espero a la font!





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

24 de febrer de 2022

Anatol Knotek. Censored.











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

16 de febrer de 2022

Oliver Twist. Charles Dickens. Traducció de Pau Romeva. Edicions Proa. 1929.

Vicissituds d’un orfe a l’Anglaterra del segle XIX on regnen les desigualtats socials, l’explotació infantil i els maltractes a tort i a dret cap als més dèbils. Dickens ho explica i ho explica bé tot i que ho endolceix cosa de no dir.
“Oliver s’aixecà el matí següent més coratjós, i anà a les seves usuals ocupacions matineres amb més esperança i plaer del que havia conegut durant molts dies. Els ocells tornaren a ésser penjats perquè cantessin en els seus antics indrets, i les més oloroses flors silvestres que es pogueren trobar foren aplegades una vegada més per alegrar a Rosa amb la seva beutat i fragància. La melanconia que als ulls tristos del noi semblava planar, dies passats, damunt cada objecte, per bells que fossin, s’esbargí per encant. La rosada semblava espurnejar més brillantment damunt les verdes fulles, l’aire remorejava entre elles amb una més dolça música; i el cel apareixia més blau i més clar. Tal és la influència que la condició dels nostres pensaments exerceix fins damunt l’aparença dels objectes exteriors. Els homes que es miren la natura i els seus semblants, i criden que tot és negre i ombrívol, tenen raó; però els ombrívols colors són reflexions de llurs propis ulls i cors biliosos. Les reals tintes són delicades i necessiten una visió més clara”.
Aquestes cinc-centes setanta pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que tenia entre cella i cella que volia llegir i no trobava mai el moment”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de febrer de 2022

Tomas Tranströmer. Det vilda torget. Postludium.



Jag släpar som en dragg över världens botten.
Allt fastnar som jag inte behöver.
Trött indignation, glödande indignation.
Bödlarna hämtar sten, Gud skriver i sanden.

Tysta rum.
Möblerna står flygfärdiga i månskenet.
Jag går sakta in i mig själv
genom en skog av tomma rustningar.


Traducció de Carolina Moreno Tena

La Plaça Salvatge. Postludium.

M'arrossego com un ruixó pel fons del món.
Tot el que no em cal s’hi enganxa.
Indignació cansada, resignació ardent.
Els botxins cullen les pedres, Déu escriu a la sorra.

Cambres callades.
Els mobles a punt d’aixecar el vol al clar de la lluna.
Entro lentament a dins meu
a través d’un bosc d’armadures buides.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

2 de febrer de 2022

L’islam avui. Alguns aspectes controvertits. Dolors Bramon. Fragmenta Editorial. 2016.

Assaig didàctic sobre aquesta cultura no tan allunyada de la nostra i amb la qual hem conviscut sempre malgrat els intents frustrats de separar-nos o confrontar-nos. De la mateixa manera que els monoteistes d’una banda i l’altre s’assemblen també s’hi assemblen els agnòstics o ateus. 
“La pertinença a un país àrab no té res a veure amb la condició religiosa de la gent que hi viu o en prové. Això és així perquè, com és sabut, hi ha i hi ha hagut àrabs i arabòfons que no són ni han estat mai musulmans i que són cristians, jueus, de qualsevol altra doctrina o agnòstics. D’altra banda, no tots els musulmans, tant d’ara com d’abans, són àrabs, ni s’expressen en aquesta llengua, ni participen de la seva cultura. Així les coses, el terme àrab no pot ser confós de cap manera amb el de musulmà, sinó que al·ludeix únicament a conceptes geogràfics, culturals i lingüístics, mentre que el de musulmà fa referència a unes creences específiques i, com he dit, a un a manera d’entendre Déu, a la doctrina i a la pràctica que se’n deriven”. 
Aquest volum de dues-centes cinquanta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que corregeixen malentesos i matisen prejudicis”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

25 de gener de 2022

Feliu Formosa. Al llarg de tota una impaciència.


5

Diuen: que el vers
et sorprengui en plena feina
és a dir: mentre el busques.

Però hi pot haver un obstacle:
la tensió
que pot durar anys
i t'impedeix trobar
justament perquè busques.

Arribar a treballar
sense esforç ni propòsits:
mirar, tocar, sentir
l'escalfor del sol al migdia,
acariciar
equival a crear.

Al mur hi ha un llangardaix
que escolta Debussy.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

19 de gener de 2022

Chema Madoz.



 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

12 de gener de 2022

Historia de la Filosofía. I. Grecia y Roma. Frederick Copleston. Editorial Ariel. 1994.

Primer volum d’aquest clàssic de la història de la filosofia que repassa tots aquells filòsofs i corrents filosòfiques a les quals sempre tornem perquè són la base del pensament occidental. 
“Platón y Aristóteles son, sin ningún género de duda, los dos mayores filósofos griegos, y también dos de les filósofos más importantes que ha habido en el mundo. Tuvieron muchas cosas en común (y ¿cómo no, si Aristóteles fue durante largos años discípulo de Platón y partió de los puntos de vista de éste?); pero hay también, entre sus maneras de ver la cosas, una notoria diferencia que, si se prescinde de lo mucho y muy importante que les une, permite caracterizar sus respectivas filosofías, en cierto modo, como quieren que se les concilie en una síntesis superior, en el sentido de que los elementos válidos y verdaderos de una y otra necesitan ser desarrollados en un sistema más completo y adecuado de cada uno de los sistemas de los dos filósofos tomado aparte. Lo característico del platonismo puede decirse que es su idea del Ser como realidad permanente y sólida; la concepción más típica del aristotelismo es la del devenir, y todo sistema filosófico que aspire a ser completo tendrá que hacer justicia a ambas realidades”. 
Aquest volum de cinc-centes vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et semblen un punt de partida a partir del qual es pot construir”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

5 de gener de 2022

Iehuda Amikhai. Clavats a la carn del món. Continuar vivint.



Traducció de Manuel Forcano.
 
Un record d’amor - La descripció

Ja no sé imaginar-me
com viurem l’un sense l’altre,
vam dir.

I d’aleshores ençà, nosaltres vivim dins aquesta
descripció,
dia rere dia, lluny l’un de l’altre
i lluny de la casa
on vam dir-nos aquests mots.

Tota porta que es tanca, tota finestra que s’obre,
són com una operació amb anestèsia, sense dolor.

El dolor, després.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de desembre de 2021

Planeta humà. Eudald Carbonell i Robert Sala. Editorial Empúries. 2000.

Ens ha fet humans els canvis climàtics successius, el bipedisme, el control del foc, el creixement del cervell, la manipulació i l’ús d’eines, la cacera de grans animals, l’out of africa, el llenguatge, l’art i els enterraments. Aquest llibre ho explica ben bé i anima a seguir llegint.
“La capacitat simbòlica humana és la condició sine qua non per a la ciència, la filosofia i les diferents ideologies. En definitiva, per al coneixement, interpretació i organització del món que ens envolta i del propi món intern que hem creat. Les hipòtesis científiques són creades gràcies a les propietats del llenguatge per fer evidents i comunicar la percepció i l’organització del món físic. Aquest mateix text que elaborem flueix de la interiorització i l’organització mitjançant el llenguatge d’una interpretació del funcionament del nostre cervell. D’ençà que el van crear, res s’escapa al llenguatge. Ens ha servit per dominar i organitzar el planeta i per formular les lleis i normes que ens regeixen però també, si es vol, i fins a un cert sentit metafòric, som esclaus del seu desenvolupament imparable”.
Aquest volum de dues-centes setanta-cinc pàgines quedarà amorrat al “piló de llibres que vas llegir fa una pila d’anys i has rellegit amb delit”.






Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 de desembre de 2021

Joan Brossa. Cau de poemes.


Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

15 de desembre de 2021

Toni Prat.

 













Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de desembre de 2021

Què és en realitat el feixisme? Kalle Johansson. Takatuka. 2020.


Resum en forma de còmic dels orígens i característiques d’aquesta nefasta ideologia a abatre per terra, mar i aire; aquí mateix i arreu, tingui la forma i el nom que tingui. Sense dubitacions de cap mena de manera ni mitges tintes —ni que siguin xineses!—.





Aquest volum de seixanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas trobar sense buscar-los a la Triadú de Vic que et recorden que sempre s’ha d’estar alerta perquè tot es pot repetir".

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

30 de novembre de 2021

Charles Bukowski. The Laughing Heart.


your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes.
and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.


traducció de Marta Pera Cucurell
 
El cor que riu

la teva vida és la teva vida
no la deixis bastonejar fins a una submissió humida.
estigues alerta.
hi ha sortides.
hi ha llum en algun lloc.
potser no és gaire llum però
venç la foscor.
estigues alerta.
els déus et donaran oportunitats.
reconeix-les.
pren-les.
no pots vèncer la mort, però
pots vèncer la vida, de vegades.
i com més sovint ho aprenguis a fer,
més llum hi haurà.
la teva vida és la teva vida.
reconeix-la ara que la tens.
ets meravellós.
els déus es volen delectar
en tu.


[al vídeo versió d'en Josep Porcar]

The Laughing Heart, Charles Bukowski from blocsdelletres on Vimeo.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de novembre de 2021

El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle. Salvador Giralt. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2021.

Per sort no és paraula de déu, sinó dos personatges —diguem-ne homo sapiens sapiens— que intercanvien vocals i consonants sobre tota mena de temes i en surt un text agradable d’escoltar carregat de silencis, móns paral·lels i fils per estirar.

La vida monàstica busca la rutina?
Sí, sí, es busca la rutina. Sempre és igual.

Avui dia, la rutina, si més no com a concepte, està molt desprestigiada. Tothom vol fer coses noves, com si repetir no tingués cap valor.
Si vols treballar necessites la rutina. Si vols treballar i vols que les coses t’arribin a fons, necessites la rutina.

S’associa rutina amb avorriment. Se sent a dir: és una rutina, no és gens creatiu!
No, no. Si vols treballar a fons, si vols treballar-te a fons, necessites la rutina. Llavors no et distreu res.

La rutina et permet concentrar-te...
Estàs concentrat en el que fas!

En el cas del caminar, caminar no deixa de ser una rutina.
Això t’anava a dir, caminar és una rutina.Tu deies que quan caminem no podem fer res més que caminar. Però també es pensa, es pensa perquè com que sempre el pas és igual, aquesta monotonia et permet pensar.

La rutina ens proporciona un alliberament d’allò que és superflu. Ens focalitza, ens dona perspectiva, ens dona llibertat mental.
La rutina no et deixa fer una altra cosa que el que estàs fent.
Si aquesta habitació és nova per a mi, miraré el rellotge, miraré el quadre, les cortines, miraré arreu; però quan això fa un any que ho veig...

Ha perdut l’interès.
Hauria d’estar molt avorrit per fixar-me en el quadro.
Jo normalment, quan caminava...; ara camino poc, poc vol dir uns vint quilòmetres, tampoc no vull dir gens.

Vint quilòmetres...
És poc. Per a mi és poc. Abans, quan caminava, el trenta primers quilòmetres eren perfectes; els trenta segons, bé; i a partir dels seixanta ja... Quan feia sortides de mes de 60 km com aquesta de Lord, arribava un moment que el cap es disparava; aleshores és bastant al·lucinant això, com una pèrdua de control...

El cap es disparava... de cansament?
Sí, de cansament.

Vols dir que no s’hi hauria d’arribar, a això?
Mmm... no. O sí, s’hi arriba. Jo volia arribar-hi, allò que dèiem de la curiositat. Sí, s’hi arriba. Has de pensar que estàs en un estat diferent, completament clar”.

Aquest volum de cent quaranta-nou pàgines quedarà amorat al piló de “llibres que van començar a escriure’s sense saber-ho aleshores en un grand tour-nau-côclea-by-clara-garí-&-company, com tantes altres coses que entren i surten sense que te n’adonis”.
 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

16 de novembre de 2021

Antònia Font. Lamparetes. Abraham Lincoln.


Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Abraham Lincoln amb teles d'aranyes tirant a grapades cavalls,
darrere un exèrcit d'infants l'acompanya
i ordena amb un gest en silenci
que posin el cel, es desert i es turons,
mini napoleons amb tambors, guspires,
siluetes de dunes en trànsit.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de novembre de 2021

Joan Brossa.








 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

4 de novembre de 2021

Les proeses d’un jove Don Joan. Guillaume Apollinaire. Traducció d’en Jesús Moncada. Edicions de La Magrana. 1988.

Els dies d’estiu que en Roger passa en una casa de camp del segle XVII, que son pare ha comprat a contracor, els aprofita cosa de no dir. Hi descobreix el sexe i no s’hi posa pas per poc —és a dir, per poques—. És un no parar.
“Quan vaig acabar de vestir-me, va eixir de la banyera per eixugar-se. Vaig agenollar-me i, amb la tovallola humida del meu cos, vaig fregar-li els peus bonics. Va deixar-me fer sense protestar. Quan vaig passar-li la tovallola entre els dits, va riure, i quan vaig tocar-li les plantes dels peus fent-li pessigolles, va recobrar del tot el bon humor i va deixar-se eixugar també les cames. Quan vaig arribar als genolls, va indicar-me que no pugés més amunt. Vaig obeir, encara que, des de feia molt temps, em consumia per saber què duien les dones de tan valuós sota les faldilles que es creien obligades a mantenir-ho amagat amb tanta cura”.
Aquest volum de noranta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de la col·lecció la marrana d’aquesta editorial que enyoro tant”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

26 d’octubre de 2021

Krišjānis Zeļģis. Bèsties.


esmu mājās bet nav elektrības
tumsā klusi kūst ledusskapis
magnētiņi pakalpīgi tur
neizlasāmu ziņu
man ir auksti
nopērc zupu
mīlu


Traducció d’en Xevi Pujol Molist

soc a casa i no hi ha electricitat
la nevera es fon silenciosament en la foscor
els imants aguanten servicialment
un missatge il·legible
tinc fred
compra sopa
t’estimo

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 d’octubre de 2021

Marines i boscatges. Joaquim Ruyra. Edicions 62. 2004.

Aplec de narracions plenes de dialectalismes i argot mariner que fan de bon escoltar. Com qui seu en un banc d’un poble de la costa catalana, mira i escolta. I que vagin garlant. 
“Cap a la fi de la tarda la ventada refermà, s’obriren esvorancs en la polseguera del ruixat i es descobriren gran clapes de mar d’un verd rogenc. Aquella coloració era deguda a l’aigua terrosa de les rieres i torrents. El nas percebia el tuf fat característic de l’argila. Vaig judicar que no devíem ser gaire lluny de la costa; i efectivament, una mica més tard la pluja va minvar, s’eixamplà l’espai, i vaig llambregar una platja llarguíssima, coberta d’un bellugós ramat de moltons, que corrien cap a garbí en inacabable desfilada. Enlloc se veia cap pastor. Les masses llanudes marxaven soles, saltant, saltant... Però no... no eren moltons: vaig reparar que algunes voleiaven; no eren sinó borrallons de bromera, que l’escuma grassa deixava fondre’s en el sorral i que el vent s’emportava, fent-los córrer de tomballons per la riba deserta. La campanya estava inundada. Alguns sàlics i podats de besses s’aixecaven en actituds de desesper sobre el xopoll, mostrant al cel llur braços bonyeguts i mutilats. I en el mar aquells capgirells de la ressaga, aquell brogit... i banques perilloses, que sobreeixien aixaragallades en el refluix i que, quan el fluix les assaltava, escopien a través dels rompents violentes sorrades. Anava vesprejant”. 
Aquest volum de dues-centes seixanta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest autor que feia tant de temps que volia llegir”.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

14 d’octubre de 2021

Joan Maragall. Poesies no recollides en volum. Tardor.


Ah!... l’octubre... primeres fredorades.
L’aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.

1893





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

7 d’octubre de 2021

Anatol Knotek. Generation after generation.

 








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

1 de juliol de 2021

Esborradís i blanc. Aina Roca Anfruns. Camí de marges. 2021.

Itinerari artístic que transita per una ínfima part de l'obra de l'Aina Roca Anfruns. Feta sempre des dels marges, la discreció, els silencis, la sensibilitat, l'exigència, el dubte, la intel·ligència i l'amor que la caracteritzava; la major part resta encara inèdita. 
Enyorar-la és poc.









Aiguada i tinta sobre paper, 
42x29.8 cm.  

Aquest volum de cent quaranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de "llibres que quedaran per sempre més al dalt més alt de la nostra diguéssim vida, és a dir, de la nostra diguéssim mort".

*el podeu trobar a la Llibreria Foster & Wallace de Vic



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

22 de juny de 2021

Lu Rois. Microcosmos. L'amor més gran de tots.


En secret vaig estimar-te
Vaig perdre-ho tot per tenir-te
Mar enllà vaig anar a buscar-te
Sembrant petons als teus passos.

L'amor més gran de tots,
O això ens pensàvem.
Ho havíem pogut tot
Però no el pas del temps.
Que mai no n'hi haurà prou
amb estimar-se
Fugim ben lluny d'aquí,
Abans no ens atrapi la nit.

I si mai em veus allunyar-me
Si us plau, segueix el meu rastre.
Que això tan dolç, això tan nostre,
Res ni ningú en faci cendres.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

16 de juny de 2021

Elogio del caminar. La nueva ciencia que estudia cómo caminamos y por qué es bueno para nosotros. Traducció d’en Francisco J. Ramos Mena. Editorial Anagrama. 2020.

Moltes de les derivades de la vella i simple acció de caminar explicades des de la ciència però que arriben a molts llocs i tots relacionats entre ells. In-te-res-san-tís-sim!
“Los humanos somo hábiles, expertos y consumados caminantes: caminar constituye un medio excelente para experimentar el flujo que está al alcance de casi todos nosotros. La marcha puede facilitar un rápido intercambio entre diferentes estados mentales, y eso es lo que favorece la cognición creativa, precisamente porque caminar permite experimentar lo contrario de una atención plena, lo que podríamos llamar una forma peculiarmente placentera de inatención plena. Caminar, con la experiencia de no centrarse en un pensamiento concreto, constituye una de esas oportunidades en las que pueden surgir asociaciones extrañas pero creativas en diferentes partes de las redes semánticas del cerebro que procesan la memoria y el significado”.
Aquestes dues-centes seixanta-vuit pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que agrupen molts dels meus interessos: el rigor i els límits de la ciència, com funciona la memòria, com ens afecta l’urbanisme, què és l’aprenentage, què comportà el bipedisme, què aporta a nivell social el fet de caminar, la seva relació amb el pensament i la creativitat i un llarguíssim etcètera”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de juny de 2021

Sylvia Plath. El colós. Lorelei.


It is no night to drown in:
A full moon, river lapsing
Black beneath bland mirror—sheen,

The blue water—mists dropping
Scrim after scrim like fishnets
Though fishermen are sleeping,

The massive castle turrets
Doubling themselves in a glass
All stillness. Yet these shapes float

Up toward me, troubling the face
Of quiet. From the nadir
They rise, their limbs ponderous

With richness, hair heavier
Than sculptured marble. They sing
Of a world more full and clear

Than can be. Sisters, your song
Bears a burden too weighty
For the whorled ear’s listening

Here, in a well—steered country,
Under a balanced ruler.
Deranging by harmony

Beyond the mundane order,
Your voices lay siege. You lodge
On the pitched reefs of nightmare,

Promising sure harborage;
By day, descant from borders
Of hebetude, from the ledge

Also of high windows. Worse
Even than your maddening
Song, your silence. At the source

Of your ice—hearted calling—
Drunkenness of the great depths.
O river, I see drifting

Deep in your flux of silver
Those great goddesses of peace.
Stone, stone, ferry me down there.


Traducció de la Núria Busquet Molist

No fa nit per ofegar-s’hi:
una lluna plena, el riu fluint
negre sota un suau reflex brillant,

blaves boires de l’aigua es despleguen
tel a tel, com xarxes,
però els pescadors dormen,

les massisses torrasses dels castells
es dupliquen en un vidre
tot en calma. Amb tot, aquestes formes floten

s’eleven cap a mi, pertorben el rostre
de la quietud. S’alcen
del nadir, amb extremitats pesants

de riquesa, de cabells tan espessos
com el marbre esculpit. Canten
sobre un món ple i més clar

que el que és possible. Germanes, la cançó
que canteu és un pes massa pesant
per a l’orella en espiral que l’escolta

aquí, en un país ben dirigit
per un governador just.
Trastornant amb harmonia

més enllà de l’ordre mundà,
les vostres veus són un setge. Viviu
en els esculls de punxa del malson,

prometent un refugi segur;
de dia, feu de contrapunt dels marges
de la letargia, també des del sortint

de les finestres altes. Fins i tot
pitjor que la vostra cançó
embogidora, és el silenci. A l’origen

del vostre reclam de cor congelat:
ebrietat de les grans profunditats.
Oh, riu, veig anar a la deriva

al fons del teu flux de plata
aquestes grans deesses de la pau.
Pedra, pedra, condueix-me cap a elles, avall.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

2 de juny de 2021

Chema Madoz.

 









Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

27 de maig de 2021

El salconduit. Borís Pasternak. Traducció de Josep M. Güell. Edicions 62. 1991.

Tres deliciosos textos: un relat a la memòria de Rainer Maria Rilke que li serveix per parlar d’ell mateix, les impressions de dos viatges (a Marburg i a Venècia) i un perfil de Maiakovski a partir de les trobades entre ambdós. Teta gallega.
“La boira es dissipava, el dia prometia ser calorós. A poc a poc, la ciutat s’anava posant en moviment. Pertot arreu lliscaven carros, bicicletes, furgons i trens. Per damunt, com invisibles sultants, zigzaguejaven els projectes i els anhels humans. Fumejaven i es movien condensats com al·legories íntimes, comprensibles sense necessitat d’explicacions. Els ocells, les cases, els gossos, els arbres, els cavalls, les tulipes, la gent, eren ara més curts i sobtats de com els coneixia la infantesa. Se’m descobrí el fresc laconisme de la vida, que travessà el camí, m’agafà de bracet i em conduí per la vorera. Jo mereixia menys que mai la germanor d’aquell enorme cel d’estiu. Però de moment no era cosa de parlar-ne. De moment se’m perdonava tot. En algun lloc del futur m’hauria de guanyar la confiança que m’atorgava el matí. I a l’entorn tot era vertiginosament fiable, com si una llei determinés que aqueixos emprèstits mai no quedaran impagats”.
Aquest volum de cent cinquanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de la mítica col·lecció Les millors obres de la literatura universal segle XX que reposen a Ribes de Freser i que m’agrada anar espigolant de tant en tant”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

19 de maig de 2021

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Torna.


Traducció d'en Joan Ferraté

Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me—
quan del cos la memòria es desperta
i un vell desig novament passa per la sang;
quan recorden els llavis i la pell
i les mans senten com si tornessin a tocar.

Torna sovint i pren-me, en ser de nit,
quan recorden els llavis i la pell...



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

13 de maig de 2021

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Josep Pla. Edició de Francesc Montero. Edicions Destino. 2017.

Inèdit que segueix l’estela traçada de El quadern gris, Notes disperses, Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol. L’apunt dietarístic, l’opinió, la descripció del paisatge, el desplegament de la quotidianitat o de la psicologia humana.
“De vegades em fa un gran efecte de pensar en la quantitat de dies, de setmanes, que prenc ni un aperitiu, ni un conyac, nin un whisky. Els aperitius, els vaig deixar el 1957 perquè em feien molt de mal. El conyac, el 1959. Per falta de diners no he tingut mai, en aquests últims anys, accés al whisky —bo, s’entén. Durant tot aquest període de dictadura franquista només s’han pogut veure coses infectes, d’ínfima categoria. El vi espanyol, fins i tot el de la Rioja, no té cap importància. És un vi que no es pot prendre mai sol: sempre s’hi ha de menjar alguna cosa. Els conyacs andalusos no tenen res a veure amb els conyacs autèntics; són una cosa destructiva. Els xampanys catalans són contraris al benestar humà elemental i normalíssim. La gent del país beu aquest líquid perquè aquest és un poble sobri i, per tant, aspira, de vegades, a estar malament. És fatídic”.
Aquest volum de dues-centes setanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit amb l’avidesa del neòfit”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

5 de maig de 2021

Perejaume. Pagèsiques.


Avui fa un cel amb la vermellor forta. La pintura té com unes ganes d’acabar, com un regust de massa tard. Surto del taller i em creuo amb els pigments que tornen de pintar un cel amb la vermellor molt forta.
Els arbres, en canvi, com que la pintura els creix per dintre, de mica en mica es van tornar exactes. Corregeixen i broten i porten la saba cap a les seves possibilitats més plausibles i verges, fins el punt que bé podríem parlar del fer seu com d’una llarga experiència artesanal, d’una molt provada destresa.
A banda de l’experiència d’obra, d’haver estat ja obra, que alguns d’ells podien tenir, em mirava els arbres del taller estant; hauria volgut pintar com ells però no en sabia, ni tampoc en sabia aprendre. Per més que els sentia pintar-se amb tanta exactitud, no en podia aprendre. Mai no en sabria com ells. Els podia copiar, sí, però la meva pintura no en sabria mai tant com la d’ells.



Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula