29 de març de 2023

Joan Ponç. Fundació La Caixa. 2001.

Joan Ponç conté en ell mateix tot un univers que ens captiva per la seva imatgeria que sembla que vingui d’un altre món o ens hi porti ensems. 
Si llegir sempre és rellegir mirar un quadre sempre és remirar-lo. I ens llegim un quadre com qui mira un text 








Carrer sense cap mèrit arqueològic, 1951 
Tècnica mixta sobre paper, 32x 45cm. 
Col·lecció MACBA 

Aquest volum de dues-centes cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas fullejar a la flamant nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic i et vas voler endur a casa”.


Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

22 de març de 2023

Safo de Lesbos. I desitjo i cremo. Poesies incompletes.













Traducció d’Eloi Creus

22b

... t’incito, Abantis,
a cantar Gòngila, amb l’arpa a les mans,
fins que un cop més el desig, entorn teu,
que ets tan bonica,
bati les ales. Perquè el teu vestit
excita sols de veure’l: jo en gaudeixo,
perquè fa temps la que va néixer a Xipre
us criticava,
i jo així prego...
això...
vull.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

15 de març de 2023

Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Jordi Coca. Ensiola Editorial. 2019.

Transcripció de les entrevistes Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Pòrtic, 1971), Oblidar i caminar (Serra d’Or, 1982) i El cor de la màgia (Serra d’Or, 1992). S’hi mostra un Brossa sense inetermediaris, directe i clar.
“Com que camino molt, i a més m’agrada que les sabates no m’estrenyin, la veritat és que les faig malbé aviat. Les aprofito fins que la sola comença a caure i després vaig a can Segarra i en demano unes d’iguals. Per cert, que la dependenta sempre em clava una bronca: Però no li fa veronya anar així?, em diu. I el mateix passa amb les camises. Això no és cap problema. Reconec que si tothom fes igual seria una catàstrofe per a la societat de consum. Però potser se la mereix. Seria una catàstrofe positiva. Si has trobat una cosa que t’agrada, per què l’has de deixar?”.
Aquest volum de cent vint-i-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que els escoltes més que els llegeixes”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

7 de març de 2023

Pilar Cabot. La remor d’un molt antic silenci. Desafecció.


M’has oblidat el cos:
Ni el desitges ni el penses.
Ja no poses les mans
damunt les meves sines
ni m’acarones tendrament el ventre.
Desaprens el meu gust,
la meva olor,
el tacte, tan subtil com les paraules.
M’has oblidat el cos.
Has oblidat que els cossos també estimen.


 















Il·lustració d'en Ramon Sellarès i Enrich

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

2 de març de 2023

Anatol Knotek. Ego.

 







Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de febrer de 2023

El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard. Haraitz Cano i Adur. Traducció d’Ainhoa Aranburu i Ferriol Macip. Pol·len edicions. 2020.

Seguiment per la vida, les circumstàncies i l’assassinat del pediatra i polític basc a mans de l’estat espanyol. Un homenatge a la seva persona i un crit a favor dels que ningú reivindica —perquè si la seva vida era incòmode encara ho és més la seva mort. 










Aquest volum de cent trenta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va regalar l’editorial i que vas llegit emocionat”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

14 de febrer de 2023

Salvatore Quasimodo. Giorno dopo giorno. Neve.


Scende la sera: ancora ci lasciate,
o immagini care della terra, alberi,
animali, povera gente chiusa
dentro i mantelli dei soldati, madri
dal ventre inaridito dalle lacrime.
E la neve ci illumina dai prati
come luna. Oh, questi morti. Battete
sulla fronte, battete fino al cuore.
Che urli almeno qualcuno nel silenzio,
in questo cerchio bianco di sepolti.


Traducció d’en Ponç Pons

Dia rere dia

Neu

La tarda cau: altra vegada ens deixau,
oh imatges estimades de la terra, arbres,
animals, pobre gent tancada
dins els capots dels soldats, mares
de ventre eixorc per les llàgrimes.
I la neu ens il·lumina des dels prats
com lluna. Oh, aquests morts. Colpejau
sobre el front, colpejau fins al cor.
Que cridi almenys qualcú en el silenci,
en aquest cercle blanc de sepultats.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de febrer de 2023

Made in China. El despertar social, político y cultural de la China contemporánea. Manel Ollé. Ediciones Destino. 2005.

Panoràmica per la història i les vicissituds d’aquest enorme país que ha passat del comunisme intransigent al capitalisme salvatge en un tancar i obrir ulls. Un tast per seguir estirant el fil d’aquesta cultura tan aliena però potser ja no tant ensems.

“La escritura china no surgió como un medio para comunicar a los humanos entre sí. Surgió en el marco de prácticas adivinatorias, en un contexto ritual, para comunicar a los humanos con los ancestros. Los primeros testimonios de escritura se han encontrado  gravados en escápulas de bueyes y en caparazones de tortuga. La adivinación se efectuava aplicando un metal incandescente al hueso que se agrietaba de formes distintas. La interpretación de estas grietas daba voz al oráculo. A partir de la dinastía Shang empieza a aparecer la insripción sobre el hueso o el caparazón de la pregunta, la respuesta, la fecha ritual o el nombre del adivino”.

Aquest volum de tres-centes cinquanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest homenàs que sap coses i a més a més sap molt bé com dir-les”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

1 de febrer de 2023

Manuel Forcano. Estàtues sense cap. Llengües.



No parlàvem la mateixa llengua,
qüestió d'accent o dialecte,
però ens dèiem paraules l'un a l'altre
com un pintor pobla d'ocells
el cel d'un quadre.
Mentre a xarrups preníem te
i a la ràdio sonava l'Um Kulzum,
ens explicàvem la canícula del dia,
l'espera impacient de trobar-nos,
les llums de colors i la música
a les barques sobre el Nil,
l'olor al basar de les guaiabes,
dels dàtils rojos, l'infern de la nit
quan cadascú tornés a casa.
Hi havia gent que et saludava
i em presentaves, i jo responia
amb una fórmula educada,
el gest de la mà al pit,
i tornàvem a l'univers tranquil
d'acceptar tot el que no podíem expressar,
de somriure'ns entre els mots
que no enteníem.

Que inútils les llengües:
el desig ho sap dir tot.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

24 de gener de 2023

Chema Madoz.

 









Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 de gener de 2023

Quadres de viatges. Heinrich Heine. Traducció de Joan Fontcuberta. Edicions 62. 1983.

L’autor aprofita l’explicació dels seus viatges [aquest volum n’és una petita mostra] per dissertar sobre El Quixot, criticar el romanticisme —per la seva vinculació amb el feudalisme— però també i molt les religions i el despotisme de les monarquies.
“Ignoro quant de temps tolerarà Déu encara que els frarots el facin passar per un espantall enutjós i guanyin diners a costa d’ell. Però, no m’estranyaria llegir un dia a l’escrit d’un corresponsal imparcial d’Hamburg que el vell Jehovà adverteix a tothom que no es creguin a ningú que parli en el seu nom, sigui qui sigui, ni tan sols el seu fill. Estic convençut, però, que amb el temps veurem com els reis no voldran presentar-se ja a fer el titella dels seus nobles menyspreadors, trencaran l’etiqueta, s’evadiran de llurs parades de marbre i es desempallegaran indignats de les andròmines radiants destinades a impressionar el poble: la capa vermella, que intimidava per la seva semblança a la del botxí, la corona de diamants, que li tapava els orelles per barrar-li la veu del poble, el ceptre d’or, que li havien posat a la mà com a símbol aparent de sobirania. I els reis, alliberats, seran tan lliures com els altres homes i caminaran lliurement entre ells i sentiran lliurement, es casaran lliurement, manifestaran lliurement llurs opinions, i aquesta serà l’emancipació dels reis”. 
Aquest volum de dues-centes seixanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que tenia ben apartats fa temps per llegir i que, finalment, s'ha fet d’una revolada”.


Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de gener de 2023

Omar Khayyam. Quartetes. LXIII.












Traducció d'Àlex Queraltó Bartrés

LXIII

Nosaltres només som titelles, el titellaire és el cel.
Aquesta és l'unica veritat, no és cap faula.
Sobre el tauler de l'existència juguem una estona,
i després, d'un en un, caiem a la capsa del no-res. 







Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

4 de gener de 2023

Escrits de combat. Joan Fuster. Edicions 3i4. 2020.

De combat però, sobretot, radicals, en el sentit que van a l’arrel dels dubtes catalanopensants de fons: qui som i on volem anar. Fuster sempre és lúcid, ensenya, fa pensar, diverteix i és una delícia llegir-lo.   

“Als Països Catalans l’idioma comú es troba geogràficament perplex i indefinit. No hi ha cap alternativa contra aquesta sinistra maquinació de l’unitarisme espanyolista, si no és una represa àmplia de l’autoconsciència més elemental. I de Salses i Maó, i de Fraga a Elx, i d’on siga on siga, la reclamació del català com a idioma normal ha de ser terminant. Les dissidències localistes, a les Illes i al País Valencià, ¿s’hi apuntaran o preferiran agenollar-se davant del castellà?... Siguen discrepàncies regionals o fonètiques, hem d’afermar-nos, si no com a catalans, almenys com a catalanoparlants. Els qui no entren en aquesta operació clarificadora, ja sabrem qui o què són: castellanistes, espanyolistes o tant se val. I si multitudinàriament no hi ha una resposta catalana o catalàunica, ja podem deixar-ho córrer. Perquè no és des de Madrid i amb la seua Constitució que ens han de salvar la llengua.

Si els catalanoparlants volem continuar parlant en català, si volem que els immigrats que es catalanitzen parlen català, si volem, indígenes i immigrats, ser els qui no podrem ser sinó, tots uns, i a partir d’una definició gramsciana de les classes populars, el català ens ha de reunir amb les reclamacions òbvies: tots els mass-media i alguna cosa més. I si no emprenyem, no ens faran cas. Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals, administratius, polítics. I no solament al Principat. Ha de ser a tota l'àrea lingüística... En tot cas, si els catalans, els catalanoparlants, dimitim de parlar en català, el saldo serà tenebrós. Ens convertirem ¿en què? No en espanyols, perquè ja ho érem per definició jurídica, molt abans. ¿En què?”.

Aquest volum de dues-centes dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que haurien de ser consigna pels que creiem que valen la pena uns Països Catalans lliures i units”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

27 de desembre de 2022

Maria-Mercè Marçal. Desglaç. No sé estimar-te sense el feix.


No sé estimar-te sense el feix
d’ombra que em fa gep a l’esquena
—com deixalla més obsena
a contrallum del cant que neix.

No sé estimar-te sense el pes,
pes mort que llasta barca i ombra
—com l’ala estèril del pesombre
a contrallei del somni tes.

No sé estimar-te sense mort:
salpa l’amor, foll com un rei
que, enverinat, cerqués remei
en l’alta nit i fora port.

A contra-llum, a contra-llei
no sé estimar-te sense mort.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

21 de desembre de 2022

Toni Prat. Pèndol de Newton.













Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

15 de desembre de 2022

Com vaig buidar la casa dels meus pares. Lydia Flem. Traducció de Josefa Contijoch. Lleonard Muntaner. 2009.

La importància de les coses, lligades sempre a un temps i a unes persones determinades, les quals desperten en nosaltres connexions de nosaltres amb nosaltres mateixos i amb els altres.
“Reconciliar-se amb els morts, esperar la serenitat del record, requereix el lent sediment del temps. S’han de repetir les estacions, una rere l’altra, i la vida, pas a pas, gest rere gest, prevaldrà sobre la mort. Si travessem el temporal dels sentiments sense excloure’n cap, per viu o vil que sembli, si donem el consentiment a allò que ens passa per dintre, pot badar-se una nova lleugeresa, un renéixer després del diluvi, una primavera personal. Encara que aquesta doble pèrdua resti endins, escandalosa i irreparable”.
Aquest volum de cent cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va regalar l’estimada Josefa Contijoch i penses que sempre els que tradueixen són autors també de l’obra traduïda, vulgues no vulgues”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

7 de desembre de 2022

Óssip Mandelstam. Poemes.


Traducció d’Helena Vidal

4

Llegiré només llibres d’infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran, en faré pluja fina,
m’alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha estat tan rebec,
no n’espero res més, de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l’únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m’hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo, entre boira i deliri,
els troncs foscos i esvelts dels avets.


1908





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

30 de novembre de 2022

Donar nous als nens. Antologia. Gabriel Ferrater. Selecció i pròleg de Marina Porras. Editorial Comanegra. 2022.

Recull de textos de diverses procedències i de temàtiques variades (literatura, llenguatge, pintura, cartes, entrevistes i qüestionaris) que mostren un Ferrater interessat, sobretot, pel coneixement. 
“He fet tota classe d’oficis intel·lectuals. L’any 36 vaig descobrir Verlaine. Vaig estar durant set anys llegint molt i escrivint poemes, quasi bé tots en francès. Quan vaig tornar a Espanya em vaig dedicar amb molta atenció a la filosofia, vaig caure fins Ortega. Un bon dia —jo havia estat sempre una desgràcia per els matemàtiques— vaig veure que eren precisament les matemàtiques el que m’interessava i vaig fer uns cursos d’exactes. Després ho vaig deixar. L’estiu del 57, vaig descobrir Shakespeare. Em va caure el món a sobre. Vaig veure que en poesia es podia dir tot”. 
Aquest volum de tres-centes noranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest centenari curull de novetats i reedicions”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de novembre de 2022

Laia Noguera i Clofent. Inèdit.


No hi ha mal
que per bé no vingui.

En aquesta gran família
que som els estafats
per la hiperresponsabilitat
i les hiperagendes que no tenen final,
no et sembla que ja ens tocaria
començar a ser una mica
més feliços?
No estem tips
de viure encadenats
a fer i a córrer i a fer
i a córrer i a fer i a córrer
amb l'esperança
que els altres ens ho valorin?


Baixar d'aquest tren és gratis.
Baixar d'aquest tren i fer el que ens roti.
Perquè
ballar és gratis.
Prendre el sol és gratis.
Deixar-te sentir una abraçada és gratis.
Adonar-te que respires és gratis.

De debò
que no hi ha mal
que per bé no vingui.

Si fins ara aquest camí
no ens ha servit
per ser feliços,
en provarem un altre
i tal dia farà un any.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

16 de novembre de 2022

Joan Brossa. Paperina.







 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de novembre de 2022

Picasso total. 1881-1973. Brigitte Léal / Christine Piot / Marie-Laure Bernadac. Ediciones Polígrafa. 2003.


Mil cent vuitanta-cinc pintures, dibuixos, esbossos, escultures i ceràmiques d’aquest renovador incansable amb el fil musical de fons de la seva vida i trajectòria artística. Ben bé un resum de l’art del segle XX.








Gran banyista amb llibre 
París, 18 de febrer de 1937 
Oli, pastel i carbonet sobre tela, 130 x 97.5 cm. 
Musée Picasso, París

Aquest volum de cinc-centes cinquanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et vas empassar quan traballaves al Museu Picasso de Barcelona i no t’has cansat mai de remirar una vegada i una altra”.


Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

2 de novembre de 2022

Flóra Imre. reduccions 115. Pillanatfelvétel.


Barackot szedtünk. Mondanom se kell,
hogy inkább csak te szedted. Én meg álltam
a fa alatt, és bámultam a lábad,
ahogyan ágról ágra léptél, aztán
kitámasztottad olykor magadat;
álmodozva, csaknem fél-öntudatlan
néztem erős, barna lábszáradat,
ahogy mozdult, ahogy feszült-lazult,
mint valami különös és gyönyörű,
érthetetlen természeti jelenség.
– Mit segítsek? – kérdeztem. Mire te:
– Semmit, csak beszélgess velem.
És beszélgettünk. Nem tudom, miről.
Kertészkedésről és irodalomról,
politikáról, a barátainkról,
mindenről és semmiről. Ezt szerettem
mindig is a legjobban benned, ezt a
könnyű és értelmes gondtalanságot,
emberre, állatra világító,
nyugalmas, racionális derűt.
A barack szép érett volt, kicsikét
ananászillatú. Pitét sütöttem.
Miért mesélem el? Nem is tudom.
Igazából szeretnék, mint a macska,
most az öledben összegömbölyödni,
félig se nyitott, zöld szememmel
nézni eres, nyugodt, tiszta kezed.


Instantània.

Traducció de Balázs Déri i Carles Dachs

Collíem albercocs. No cal que digui
que eres més aviat tu qui els collia. Jo m’estava
a sota l’arbre, i m’embadalia amb les teves cames,
com anaves passant de branca en branca, i com després,
de tant en tant, t’apuntalaves;
somiejant, gairebé mig inconscient,
et mirava les cames fortes, brunes,
com es movien, com s’estiraven i relaxaven,
talment un preciós i especial
fenomen incomprensible de la natura.
—En què et puc ajudar?— vaig preguntar. I tu:
—En res, només dona’m conversa.
I conversàvem. No sé pas de què.
D’horticultura i literatura,
de política, dels nostres amics,
de tot, de res. És justament això
el que més m’agradava en tu, aquesta
lleugera i assenyada despreocupació,
aquesta placidesa calma, racional,
que els homes i les bèsties il·lumina.
Eren madurs els albercocs, amb una mica
d’olor de pinya. I en vaig fer un pastís.
Per què ho explico? No ho sé.
De fet, com una gata, ara voldria
cargolar-me a la teva falda,
ni mig oberts els ulls de color verd,
mirant les teves mans venoses, calmes, pures.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

25 d’octubre de 2022

Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Jordi Amat. Edicions 62. 2022.

Retrat d’una època i d’un personatge mitificat fins a extrems indicibles però que el seu biògraf, basant-se sobretot amb la lectura atenta de la seva basta correspondència, el fa humà i concret, accessible. Lluny doncs de pedestals i elucubracions morboses.
“Clotas era perfectament conscient que Ferrater anava a la contra del que estava establert i que no perdonava cap tòpic repetit sense fonament. La poesia social? Una bestiesa. El millor poeta social era Yeats, un burgès que lloava la bona vida i els plaers de la família. La generació de poetes castellans del 27? Sobrevalorats. La brillantor de les imatges ocultava que la majoria de poetes no comunicaven res de veritat. La literatura espanyola està plena de monges, frares i fa pudor de sagristia. Excepcions? Algunes obres de l’edat mitjana, segur Antonio Machado. Es va avançar a Eliot. Era insuperable quan parlava dels clàssics. Dante? Una bestiota terrible. S’ha de ser molt fil de puta per imaginar una obra com l’infern amb aquells turments tan refinats a què sotmetia amics i veïns. Els recitava Catul gairebé amb lascívia, com si repetint les paraules en llatí pogués sentir la passió eròtica tan remota i tan present. No us han explicat qui és March? I la nit següent baixava de casa la mare els seus volums de l’edició de Pere Bohigas, els deixava damunt de la taula, bevia, obria el volum i els ensenyava els problemes de l’edició i la nota filològica esdevenia una reflexió amorosa. En una altra ocasió va aparèixer amb un exemplar de [Solitud]. En llegia un fragment, bevia, el comentava i bevia. Pensem que Víctor Català és una pagesa i la novel·la senzilla. No entenen el seu simbolisme. Quan la protagonista salta per sobre d’una foguera, Salvador, és o no és un símbol d’iniciació sexual? N’estava convençut. Era la millor novel·la catalana”.
Aquest volum de tres-centes vuitanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que volies llegir fins i tot abans que fossin escrits”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

19 d’octubre de 2022

J. V. Foix. On he deixat les claus... El meu país és un roc...


XII

A l'estirp dels Foix, dels Torrents

El meu país és un roc
Que fulla, floreix i grana,
Franc de caça hi tinc cabana
Sense pallera ni soc.
No hi ha omeda, ni pineda,
I la nit s'ajoca, freda,
Sense brossalla ni bruc,
El cel hi venç la fatiga
I si la lluna hi espiga,
Jo peixo, dòcil, el duc.

De silencis faig el jaç
Amb boires per capçalera,
Entre els brancs de la tartera
M'acotxen vents de mal pas.
Tot aleja, pur, i avança
Per camins de deslliurança
Quan el son llumeja el cim:
Só el pastor d'una contrada
On el temps no té plomada
Ni l'home dards per al crim.

No em cal cleda, ni paranys,
Ni freturo l'orriaire;
Sota arbrats de glaç i aire
Bec a la sal dels estanys.
Pel solell i per l'obaga
Só el darrer d'una nissaga
Amb erols a tots els vents:
Tots hi són, sense misteri,
Sota creus en captiveri
En un delta de torrents.

Lliberts, i durs, amb alous,
Llur fona en rosa de cercles
Colpia el menhir dels segles
En una tardor de bous.
Oh mels pures del paratge!
Recobrar, dels meus, la imatge,
Aigua enllà de l'hort furtiu,
Molls del rou de la caverna,
Hereus de la nit eterna
Amb els astres per caliu!

Si entre els pics em puny la ment,
La flor de l'alba m'aroma
Amb clarors de l'ampla coma:
Só la pedra en calm clement
Fita en un coll de miracle,
De tots, i de mi, l'oracle;
Vaig i vinc de roc a roc
—O pasturo palets tosos
En un bosc de crits confosos—
I, en ser fosc, hi vento foc.

Els Torrents, de Lladurs, agost de 1939




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 d’octubre de 2022

Anatol Knotek. Beautiful.













Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

3 d’octubre de 2022

Un crim de qualitat. John Le Carré. Traducció d'en Francesc Pagès. Edicions 62. 1966.

Stella Rode és assassinada, suposadament, pel seu marit. Ho anticipa enviant una carta a la revista setmanal Christian Voice de la població de Dorset on viu i hi ha l’Escola Carne.
Però la investigació comença descartant aquesta hipòtesis. 
“La gent que és així (n’hi ha alguns, Fielding), sabeu llur secret? No tenen cap sensació dins d’ells, ni plaer ni pena, ni amor ni odi; estan avergonyits i espantats de llur sensibilitat. I aquest avergonyiment els porta a mostrar-se extravagants i acolorits; els cal el contrast de l’aigua gelada que us he dit, i sense això no són res. El món els veu com si fossin uns actors, fantasiosos mentiders, potser sensuals, no per allò que són: uns difunts en vida”. 
Aquest volum de cent trenta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “segon llibre d’aquest autor de novel·les de lladres i serenos tan conegut d’aquesta col·lecció tan coneguda, la Cua de Palla”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

29 de juny de 2022

Marj Al-Khul. Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. El desig.


Versió de Josep Piera

El testimoni tinc dels seus llavis,
i aquests proclamen que és vi
la seua saliva als meus.
Si els seus ulls em fan embriac,
no és que he begut, és desig.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

21 de juny de 2022

Cartes a Josep Pla. Eugeni Xammar. A cura de Xavier Pla. Quaderns Crema. 2000.

Vint-i-cinc cartes de Xammar —llàstima que se n’hagin perdut les respostes— adreçades a Josep Pla i acompanyades de vuit apèndixs. No té pèrdua l’article Fora de la comunitat catalana i l’excel·lent pròleg d’en Pla, Xavier. 
“Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l’únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó. Però en Carner és principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies d’approche, que diem els francesos, són infinitament menys directes que les vostres. El senyor Pujols és un cas que cau fora de la llei general. Els demés són —o som— unes coques”.
Aquest volum de dues-centes vint-i-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest homenot al qual t'agrada tornar una vegada i una altra i una altra”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

14 de juny de 2022

Roger Mas. Anem. Les cançons tel·lúriques.


Ja hi navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem--se'n, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.

Jacint Verdaguer 
Al cel

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de juny de 2022

Las jugadas que importan. Jonathan Rowson. Traducció d’en Daniel López. Turner Publicaciones. 2021.

Repàs per la vida d’aquest gran mestre d’escacs escocès en relació amb aquest joc mil·lenari que l’acompanyà ja de ben petit i que un bon dia se n’allunyà. I és des d’aquest distanciament que en parla.
“Bohm alude a nuestra necesidad de mejorar en nuestra comprensión del pensamiento sin ser manejados por el pensamiento mismo; se trata de encontrar una perspectiva con independencia del sistema de hechos, asociaciones y formas lingüísticas que determinan nuestra idea de lo que está ocurriendo. La esencia del desafío al que se enfrenta nuestro pensamiento radica en el hecho de que, hoy en día, los problemas del mundo están profundamente interconectados, pero nuestras formas de concimiento y de acción son fragmentarias. Esto es así debido, en parte, en que no estamos entrenados para pensar cómo las cosas se conectan entre sí desde nuestra juventud. En todo caso, esta inclinación se adquiere en otro lugar, lejos del nuestro. El progreso académico, de hecho, se basa en la especialización, no en la integración”.
Aquest volum de tres-centes vuitanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit com una biografia i també com un assaig”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

1 de juny de 2022

Chema Madoz.











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

25 de maig de 2022

Joseba Sarrionandia. Hilda dago poesia? Goizaldeko umeak.


Funtzionarioak zelatan ditugu beti:

bazterretik jarraitzen digute patioan,
atzetik jarraitzen digute komunera,
aurretik jarraitzen digute bisitara,
ateko mirillatik zaintzen gaituzte zeldan
eta gure loa ere zelatatzen dute.
Ezin haiengandik alde egin ez patioan,
ez komunean, ez bisita
kabinan, ez zazpigarren loan.
Euskaraz da gure territorio libre bakarra.

Euskaraz solasean hasiz gero
hara hor funtzionario bat berehala
ezkutuka gure ondora datorrela.
Ziur ez duela deus ulertzen,
baina bertan geratzen da zelatan,
espioi filmetako espioiaren moduan.
Dena dela, guk ez diogu euskarazko
lehen ikasgaia ere emanen.
Oharkabean bezala dio gutako batek:
"Emukatup tab kogaid erug naedlakezta
ae neztidnufnok nugud".

Traducció d’Ainara Munt Ojanguren

És morta la poesia? Fills de la matinada. Territori lliure.

Tenim sempre els funcionaris a l’aguait:
al pati, des d’un racó, ens segueixen,

quan anem al lavabo ens persegueixen,
quan tenim visita ens precedeixen,

ens vigilen per l’espiell de la porta de la cel·la
i també ens controlen el son.

No ens en podem desempallegar,
ni al pati, ni al lavabo, ni a la cabina

de visites, ni al setè son.
L’eusquera és el nostre únic territori lliure…
Comencem a conversar en eusquera
i ja tenim un funcionari acostant-se’n

immediatament, dissimulant.
Segur que no entén un borrall,
però es queda aquí, alerta
com un espia d’una pel·lícula d’espies.

En tot cas, no serem nosaltres que li donarem
la primera lliçó d’eusquera.
Distretament, un de nosaltres diu:
*Minet un llif ed atup la ererrad, Maiva is le menofnoc.

*algunes persones desenvolupen l'estranya habilitat de parlar invertint les lletres, mot a mot. Entre els presos, particularment, hi ha qui no està mancat de temps per fer-ho




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

19 de maig de 2022

Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (I). El Vuit-cents. VV.AA. Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona. 2018.

Cinquè volum que explica amb noms, textos i moviments la represa de la llengua catalana al tombant del segle XIX i els fonaments del que seran els inicis del segle XX.
“Amb tot, Riera i Bertran avisava (a La Renaixensa, 1871) que [Fins que la classe treballadora (no) estiga interessada, per instint i per reflexió, en lo moviment catalanista, no devem cantar victòria]. Riera advertia bé que la cultura del catalanisme, i dins seu el catalanisme literari, no era sinó un aspecte de la cultura lletrada burgesa del moment. I els èxits evidents de la premsa i el teatre que celebrava Sardà eren d’una índole diferent: eren els d’una incipient indústria del lleure que actualitzava els usos de la cultura popular tradicional —l’arrelada en la tradició oral, de carrer, d’agitació i combat, folklòrica, festiva, irreverent ([carnavalesca], segons el clixé popularitzat per Bakhtin)— i els conformava als d’una incipient cultura de masses”.
Aquest volum de sis-centes vint-i-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que hem llegit de dalt a baix i no n’hem fet pas un ús de consulta com potser pertocaria”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

10 de maig de 2022

Miquel Bauçà. El noble joc. Aquell sempre havia dit...


Aquell sempre havia dit
que volia pis a Praga,
fos com fos, amb un retrat
amb bigotis del Leucèmic.
Pis a Praga amb finestró
amb gerani blau ceruli
per on veure els carrers buits
quan caigués la pluja clara.
Pis a Praga on cartenir
una noia tendra i cega,
amb poemes fets a mà
referint la contarella
d'aquells tous esperitons,
malferits dins boscos fondos,
ofegats pels aiguamolls.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

3 de maig de 2022

Sàpiens. Una història gràfica. El naixement de la humanitat. David Vandermeulen/Daniel Casanave. Edicions 62. 2020.



Compendi de les idees força d’aquest antropòleg que explica els orígens i evolució de la humanitat. També allà on encara som perquè som allò que som. 

















Aquest volum de dues-centes quaranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens expliquen”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

27 d’abril de 2022

Toni Prat.

 











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 d’abril de 2022

Danielle Collobert. Il donc.


combien de temps ainsi
il tient
combien de temps le repos
va être repris — le sait — à bord déjà attendent les premiers mots — renaît parole — barre d’attache encore qui cherche sa fixation


Traducció d'Antoni Clapés i Víctor Sunyol

Allò doncs.

quant de temps així
aguanta
quant de temps el repòs
serà reprès — ho sap — a bord ja esperen els primers mots — reneix la paraula — barra de fermar que encara cerca on fermar-se





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

13 d’abril de 2022

L’home és el tot. Gaziel. Editorial Selecta. 1968.

El periodista torna l’any 1.956 a la ciutat de Florència, molts anys després d’haver-hi estat, per assistir al XIV Congrés de la Unió Internacional d’Editors. De fet, però, s’escapa sempre que pot i revisita uns espais que el tenen ben enamorat per explicar-nos-els.
“Llavors ha tornat a venir-me, com un ocellot nocturn, aquell pensament negre que ahir va assaltar-me a dalt de l’avió, mentre travessàvem volant la Roma antiga: l’horror de veure com el temps ho destrueix tot, fins les obres humanes més sòlides, les que nosaltres, massa sovint, qualifiquem d’eternes. I em demanava —tot sentint tan propera la seva remor vital— si aquesta Florència única també passarà, com ha passat aquella que semblava tan forta. La resposta dolorosa m’era tan evident, que no calia formurar-la”.
Aquest volum de dues-centes cinquanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest periodista que t’agrada tant i tant poc que es coneix a casa nostra”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

6 d’abril de 2022

Jordi Valls. Pla 10 de l'espai exterior. Llamps i trons.


Una tempesta de llamps i trons (diria que és més que una tempesta) i del cel cau sang i ulls que embruten els carrers. Avui s’acaba el món i el món tot just comença. El cel renova la mirada amb el sol roent, però la gent trepitja els ulls vells i el terra es torna gelatinós, com una confitura llisquent i apegalosa. Les àvies en cullen, deleroses, del terra i després de bullir-los al bany maria, fiquen el líquid en pots de vidre amb etiqueta. Hi ha un dia límit que brega amb l’esponjosa llàgrima viva que no vas saber parar a temps. Facis el que facis tothom t’observa.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

30 de març de 2022

Joan Brossa. Hitchcock.








 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

23 de març de 2022

Es vessa una sang fàcil. Manuel de Pedrolo. Pagès Editors. 2018.

Novel·la negra i curta d’en Pedrolo de l’any 1952 que narra les peripècies d’una banda d’atracadors que furta una bona picossada de calés d’una entitat bancària. Però un d’ells fuig —potser a Girona— amb el botí i els altres quatre, és clar, corren cames ajudeu-me a cercar-lo.
“Faltaven cinc minuts per a la una de la tarda quan un xicot alt i ben vestit —com asseguren les cròniques— entrà per la porta giratòria de la B.A.N.C.A., va encaminar-se directament, però amb lentitud, a la taula-vitrina on, sota la protecció del vidre, s’apilaven els impresos, n’agafà un, va traslladar-se amb la mateixa lentitud a una taula veïna i, després d’haver-se tret l’estilogràfica de la butxaca, es posà a escriure”.
Aquest volum de cent trenta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest escriptor que vols reivindicar arreu-tothora per raons culturals i polítiques si és que és decent separar una cosa de l’altre”.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

17 de març de 2022

W. H. Auden. If I could tell you.


Time will say nothing but I told you so,
Time only knows the price we have to pay;
If I could tell you I would let you know.

If we should weep when clowns put on their show,
If we should stumble when musicians play,
Time will say nothing but I told you so.

There are no fortunes to be told, although,
Because I love you more than I can say,
If I could tell you I would let you know.

The winds must come from somewhere when they blow,
There must be reasons why the leaves decay;
Time will say nothing but I told you so.

Perhaps the roses really want to grow,
The vision seriously intends to stay;
If I could tell you I would let you know.

Suppose all the lions get up and go,
And all the brooks and soldiers run away;
Will Time say nothing but I told you so?
If I could tell you I would let you know.


Si t’ho pogués dir.

Versió d’en Josep Porcar

El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir»,
El Temps només sap quin preu hem de pagar;
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Si ploréssim quan surten els pallassos,
Si tentinegéssim quan toquen els músics,
El Temps només diria «ja t'ho vaig dir».

No hi ha, però, joies que puguen ser dites,
Perquè t'estime més del que puc dir,
I si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Els vents han de venir des d'algun lloc quan bufen,
Hi ha d'haver raons perquè les fulles caiguin;
El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir».

Tal vegada les roses vulguin realment créixer,
Que la figuració intenti de debò romandre-hi;
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Suposa que tots els lleons s'aixequen i se'n van,
I que tots els rierols i els soldats s'esvaeixen;
¿El Temps només dirà «ja t'ho vaig dir»?
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.


«If I could tell you», de W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

9 de març de 2022

Excursions. Henry David Thoreau. Traducció d’Alicia Rodríguez. Edicions Reremús. 2021.


Recull de breus assaigs sobre caminades diverses que l’autor feu al llarg de la seva vida. Variades pel què fa als enfocaments, temes i anys en què es publicaren són una bella companyia i ens acosten a un autor cabdal del XIX —és a dir, del XX!— nord-americà. Caminar, pensar, mirar, caminar. I així anar fent.
“Aquí regna la simplicitat i la puresa d’una època primitiva, i una salut i una esperança molt allunyades dels pobles i de les ciutats. Endinsats al bosc, dempeus i completament sols, mentre el vent sacsega la neu dels arbres i deixem enrere les úniques petjades humanes, trobem que allà les nostres reflexions són molt més variades que les de la vida urbana. La companyia del carboner i el pica-soques blau és més inspiradora que la dels estadistes i els filòsofs, i nosaltres haurem de tornar a la companyia més vulgar d’aquests últims. En aquesta vall solitària, amb el rierol que s’escola pels vessants, el glaç ple de solcs i cristalls de totes les tonalitats, on els avets roigs i les tsugues s’aixequen a banda i banda i els joncs i les cugules fàtues seques creixen al rierol mateix, la nostra vida és més serena i digna de contemplació”.
Aquest volum de dues-centes disset pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest autor que sembla que es vol recuperar ara i aquí perquè, sí, va apuntar coses que ens ocupen i molt al segle XXI ja ben començat.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula