Glosari. Eugeni d’Ors. Edicions 62. 1982.
Etiquetes de comentaris: Recull d'articles


cada setmana del món una poesia o les impressions d'un llibre
Etiquetes de comentaris: Recull d'articles
Etiquetes de comentaris: V. A. Estellés
Etiquetes de comentaris: Art
Etiquetes de comentaris: Poesia traduïda
Etiquetes de comentaris: Art
Etiquetes de comentaris: Cançons
Etiquetes de comentaris: Narrativa italiana
Etiquetes de comentaris: Poesia en japonès
Etiquetes de comentaris: Ramon Barnils
Etiquetes de comentaris: Lluís Calvo
Etiquetes de comentaris: Narrativa francesa
Etiquetes de comentaris: Poesia en alemany
Etiquetes de comentaris: Biografia
Navega sola
en un mar de dies.
Es fa seu
el bressol de les onades,
l’espetec encabritat
de la tempesta.
I prou que ho sap
que en algun lloc
un pont de mans
s’espera.
Etiquetes de comentaris: Sònia Moya
Etiquetes de comentaris: Cinema
Les patrouilles de la végétation s'arrêtèrent jadis sur la stupéfaction des rocs. Mille bâtonnets du velours de soie s'assirent alors en tailleur.
Dès lors, depuis l'apparente crispation de la mousse à même le roc avec ses licteurs, tout au monde pris dans un embarras inextricable et bouclé là-dessous, s'affole, trépigne, étouffe.
Bien plus, les poils ont poussé; avec le temps tout s'est encore assombri.
O préoccupations à poils de plus en plus longs! Les profonds tapis, en prière lorsqu'on s'assoit dessus, se relèvent aujourd'hui avec des aspirations confuses. Ainsi ont lieu non seulement des étouffements mais des noyades.
Or, scalper tout simplement du vieux roc austère et solide ces terrains de tissu-éponge, ces paillassons humides, à saturation devient possible.
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.
El partit pres de les coses. La molsa.
Les patrulles de la vegetació s’aturaren, temps ha, en l’estupefacció de les roques. Mil bastonets de vellut de seda s’assegueren llavors a la turca.
Des d’aleshores, d’ençà de l’aparent cripsació de la molsa arran de roca amb els seus lictors, tot pres pertot arreu en un enganyament inextricable i clos al dessota, s’agita, pica de peus, se sufoca.
I al damunt, els pèls han crescut; amb el temps tot s’ha anat enfosquint encara més.
Oh preocupacions de pèls cada vegada més llargs! Les profundes catifes, pregant quan un home s’hi asseu damunt, s’alcen avui amb aspiracions confuses. Així tenen lloc no tan sols sufocaments, sinó també ofecs.
Ara bé, arrencar simplement de la vella roca austera i sòlida aquests terrenys de pelfa, aquests peluts humits, esdevé finalment possible amb la saturació.
Etiquetes de comentaris: Poesia en francès
Correspondència amb amics i coneguts escrita des de diversos països del món, llocs on Xammar visqué i treballà, lluny del seu país però sempre amatent a tot allò que hi passava.
L’edició
i el pròleg va a càrrec d’en Xavier Pla i l’epíleg de l’Amadeu Cuito.
“A Manuel de Pedrolo
Sr. Manuel de Pedrolo
Barcelona
7
d’abril de 1967
Distingit
i senyor amic,
No
ens hem vist gaires vegades, potser només una, que recordo perfectament, quan
l’enyorat Rafel Tasis ens va presentar la seva botiga, arribat jo feia poc dels
Estats Units. Però el nom de vostè, per la seva obra i les seves obres, se m’ha
fet sovint present aquests anys, com el d’un català al servei per damunt de tot
de Catalunya. Així, per exemple, en el darrer número de Serra d’Or, amb el seu
article sobre el bilingüisme. Article molt bo per la seva tesi, que em sembla
irrefrutable, però més encara per seu to, que és el to del patriotisme, un to
que, per cert, no ressona tan sovint com jo voldria —i convindria.
Un
català de mèrit, com és el cas de vostè, que no es preocupi massa pel budisme
zen ni de les teories de Roland Barthes sobre el cinema i pari esment a les
amenaces contra l’existència nacional de Catalunya és un fenomen massa
important perquè un vell catalanista com jo el deixi passar sense un mot de
solidaritat. El tàcit conformisme d’un gran ramat, d’un ramat (és el mot) massa
nombrós d’intel·lectuals catalans, conformisme dissimulat només per la seva
ignoscència, és un espectacle trist. Quan se sent la veu de l’excepció, cal
estar amatent a saludar-la. És el que jo em permeto fer en aquestes ratlles.
Una
cosa voldria precisar. No em prengui per un pessimista. Cada dia estic més
convençut que les coses de Catalunya faran un tomb, i quan el facin (com més
aviat millor i sigui com sigui), el poc gruix de les aparences presents deixarà
meravellat a tothom.
No
voldria haver abusat de la seva paciència, i li prego que em cregui molt
devotament seu.
Eugeni
Xammar
Hotel
Europa
Granollers”.
Aquest volum de cinc-centes noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vam comentar al Casino de Vic amb en Xavier Pla i l’Amadeu Cuito i que en gaurdes un bell record”.
Etiquetes de comentaris: Epistolaris
Ara.
Ara que ja ets tu.
Que ja ets tu per sempre.
Ara.
Ara reposa.
Reposa en l’absència que tota en tu s’empara.
Reposa en nosaltres, ara que et som,
perquè així reposem en el teu repòs:
la pau de saber que ens ets.
*
Ara.
Ara que ets absència.
Que ets només absència.
Ara.
Ara acull-nos.
Acull-nos en tu, ara que ens ets aquest buit nostre.
Acull-nos, mirall, en el tu que som,
per viure i ser present en nosaltres tots:
repòs d’aquest ja mai més.
*
Ara.
Ara que no ets.
Que ets ja tot no-res.
Ara.
Ara sigues.
Sigues en nosaltres llum de tu que t’il·lumina.
Sigues per nosaltres el ser que et som,
que et puguem acollir en la nostra via:
deixa que en tu et reposem.
Aina Roca Anfruns
Etiquetes de comentaris: Víctor Sunyol
Etiquetes de comentaris: Art
Etiquetes de comentaris: Recull d'articles
Etiquetes de comentaris: Poesia en italià
Etiquetes de comentaris: Assaig
Etiquetes de comentaris: Josep Carner
Etiquetes de comentaris: Literatura
Traducció d'Àlex Queraltó Bartrés
I
El torn de la vida en quatre dies m'ha passat
com l'aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d'arribar.
Etiquetes de comentaris: Omar Khayyam
Etiquetes de comentaris: Dietaris
Etiquetes de comentaris: Ricard Mirabete
Etiquetes de comentaris: Memòries
Etiquetes de comentaris: Óssip Mandelstam
Etiquetes de comentaris: Llengua
Etiquetes de comentaris: Josep-Ramon Bach
Etiquetes de comentaris: Novel·la
Etiquetes de comentaris: Poesia traduïda
Etiquetes de comentaris: Josep Pla
Etiquetes de comentaris: Gabriel Ferrater, reduccions
Etiquetes de comentaris: Ciència
Etiquetes de comentaris: Poesia en anglès
Etiquetes de comentaris: Assaig