Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. Xavier Pla. Edicions Destino. 2024.
Etiquetes de comentaris: Josep Pla
cada setmana del món una poesia o les impressions d'un llibre
Etiquetes de comentaris: Josep Pla
Etiquetes de comentaris: Josep-Ramon Bach
Etiquetes de comentaris: Narrativa alemanya
Etiquetes de comentaris: Poesia en japonès
Etiquetes de comentaris: Llengua
Etiquetes de comentaris: Josep Carner
Etiquetes de comentaris: Assaig
Etiquetes de comentaris: Anna Miralpeix
Etiquetes de comentaris: Clàssics
Etiquetes de comentaris: Història de Catalunya
Etiquetes de comentaris: Poesia visual Toni Prat
Flagel·lant una esquena se’ns confirma la inculpació i instigació d’aquell qui transmet una ideologia a seguir, una estructura de vida, unes normes que asseguren la contínua flagel·lació de nous instigadors i de noves confirmacions de lleis de conducta.
Etiquetes de comentaris: Montse Caralt
Etiquetes de comentaris: Art
Etiquetes de comentaris: Poesia en francès
Etiquetes de comentaris: Joan Salvat-Papasseit
“Ningú es preguntava si un home pot ser un bon president o
empresari, però sí que ens preguntem si una dona en serà capaç. Però el món
actual està molt malament, així que la dona no pot quedar-se a casa, té
l’obligació com a ciutadana del món d’accedir als centres de decisió del món
globalitzat. Només així podrem aportar la manera diferent que tenim les dones
de veure el món. I cal veure el món amb ulls de dona. No imiteu els homes. Els
homes i les dones hem de tenir igualtat de drets, però som diferents, i gràcies
que ho som!”.
Aquest volum de dues-centes vint-i-una pàgines quedarà
amorrat al piló de “llibres que com dues fulles d’àlber papallonegen atretes
per la força de la gravetat”.
Etiquetes de comentaris: Carla Gracia Mercadé
Etiquetes de comentaris: Franz Kafka
Etiquetes de comentaris: Poesia en alemany
Etiquetes de comentaris: Santiago Rusiñol
Etiquetes de comentaris: Josep Mª de Sagarra
Etiquetes de comentaris: Pilar Cabot
Etiquetes de comentaris: Shakespeare
“Joan reconegué la casa
perquè era impossible que en aquella cantonada n’hi hagués una d’igual. Es
tractava d’una alqueria setcentista situada al terme de Sedaví, un terme que la
bogeria industrial dels seixanta havia arrasat la major mart de la seva faç
rural. Camps de dacsa, de cebes o d’encisam, es barrejaven amb fàbriques de
mobles de dubtós estil i pèssim gust. Un dia la consigna fou fer diners, i ni
això aconseguiren, ja que més de la meitat de les fàbriques havien tancat. El
terme semblava ara una mena de vall dels caiguts”.
Aquest volum de cent
noranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens han fet passar
una bona estona mentre a fora plovia”.
Etiquetes de comentaris: Ferran Torrent
Etiquetes de comentaris: Stefan Zweig
Etiquetes de comentaris: reduccions
Etiquetes de comentaris: Cinema
Etiquetes de comentaris: Dolors Miquel
“El poble flotava i s’inflava, la purpúria argila rajava de
les seves enutjoses ferides. Damunt meu va refulgir la primera estrella i es va
enfonsar en els núvols. La pluja va fuetejar els salzes i va esdevenir més
feble. El vespre alçà el vol cap al cel com una bandada d’ocells i la fosca va
plaçar sobre mi la seva humida corona. Les darreres forces em van abandonar,
vaig caminar endavant mentre suplicava al destí que em concedís la més senzilla
de les habilitats: l’habilitat de matar un home”.
Aquest volum de dues-centes tres pàgines quedarà amorrat al
piló de “llibres que es poden llegir com una novel·la encara que se suposi que
és un recull de contes”.
Etiquetes de comentaris: Narrativa russa
Etiquetes de comentaris: Art
Etiquetes de comentaris: Antònia Font
Etiquetes de comentaris: Stefan Zweig
Etiquetes de comentaris: Poesia en italià
Etiquetes de comentaris: Josep Pla
Etiquetes de comentaris: Lluís Solà
“Alfons Quintà té trenta-un anys. Per primera vegada,
teixeix una xarxa de contactes que ja només és la seva. No és la del seu pare.
A favor seu té la memòria del que ha vist i el que ha sentit des que era petit.
No hi ha ni un sol periodista de la seva generació que sàpiga com ell com s’ha
desenvolupat el poder a Catalunya durant la postguerra desarrollista. La seva cara pública i la seva cara privada. Té
coneixement d’aquell passat i llegeix la millor premsa estrangera, té interès
per la política internacional i contactes, fervor i ambició. Comença a
consolidar-e com una de les veus periodístiques del canvi, i es confegeix una
agenda de noms i telèfons clau per als anys que vindran”.
Aquest volum de dues-centes seixanta-dues pàgines quedarà
amorrat al piló de “llibres que llegires perquè havies llegit el darrer llibre
d’aquest mateix autor”.
Etiquetes de comentaris: Biografia
Etiquetes de comentaris: Poesia en francès
Etiquetes de comentaris: Montserrat Abelló
Etiquetes de comentaris: Llengua
Etiquetes de comentaris: Psicologia
Etiquetes de comentaris: Poesia en alemany
Etiquetes de comentaris: Josep Pla
Etiquetes de comentaris: Màrius Sampere