Josep M. Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada. Jordi Finestres. Pòrtic. 2008.

Repàs de la trajectòria personal i professional d’un dels impulsors més representatius del periodisme d’investigació dels anys trenta del segle XX.

Modern, foteta, independent, valent, inquiet, treballador incansable, liberal, catalanista, republicà, dirigí i col·laborà a les principals publicacions de l’època i fou, a causa dels seus escrits, víctima dels feixistes de la FAI.

La seva prosa és lluminosa i una festassa constant per a tots els sentits. Aquest volum en recull una part, des d’aquesta web molta més.

“A la redacció d’El Be Negre Josep M. Planes, assegut al cap d’una taula de grans dimensions al voltant de la qual se situaven tots els redactors i ninotaires, donava les idees generals sobre els continguts que havien de sortir en l’edició de cada dimecres i també escrivia un bon nombre d’articles. Joaquim Muntañola també recorda que Planes fou l’encarregat de posar el títol a les seccions del setmanari: Tenia molt sentit de l’humor, sobretot escrivint i quan tocava triar títols ell sempre en tenia una de pensada. Si parlàvem de cinema, doncs ell deia El Be a les fosques o dels esports, que en deia El Be…n plantat. Altres títols ocurrents eren El Be… rnat Metge (literatura); El Be… lasques (pintura); Molt beee! (teatre) o La Borsa o la Vida (economia)”.

Aquest volum de tres-centes vint-i-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ressalten periodistes que ens agradaria llegir a la premsa d'ara”.

Manuel Forcano. De nit. Set.

Ara. És ara en la quietud d'aquest migdia
que m'és permès de refer en somnis un record:
era un dia de canícula, tu treies aigua d'aquell pou
i del clot de les teves mans fent un bol
vas oferir-me'n.

A cada glop
t'anava besant els palmells.

Biel Barnils Carrera · Manuel Forcano. Set.

Bartleby, l’escrivent. Herman Melville. Labutxaca. 2009.

Al despatx d’un advocat de Wall Street hi treballen dos copistes, en Dindi i en Grapes. També en Gingebre, el noi dels encàrrecs. Però el millor i més peculiar de tots és en Bartleby, un copista enigmàtic que ho fa trontollar tot amb el seu comportament inflexible.

De ben segur que són molt més llargues les converses i molt més voluminosos els llibres que han suggerit, apuntat i citat aquest text que el propi text en si. Com, ara que ho penso, passa sovint.

”Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m’ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s’ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. N’he conegut una bona colla, professionalment i privadament, i si volgués en podria explicar unes quantes històries que farien somriure els homes de bon cor i plorar les ànimes sentimentals. Però renuncio a les biografies de tots els altres escrivents per uns quants passatges de la vida d’en Bartleby, que era el copista més estrany que mai hagi conegut o sentit a dir. Mentre que dels altres passants podria escriure’n la vida sencera, amb la d’en Bartleby no podria pas fer el mateix. Crec que no existeix prou material per a una biografia plena i satisfactòria d’aquest home. I això és una pèrdua irreparable per a la literatura. Allò que en van veure els meus propis ulls atònits és tot el que sé d’en Bartleby, llevat, això sí, d’una vaga notícia que ja apareixerà al capdavall”.

Aquest llibre de seixanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que agraden per la senzillesa, els personatges extremats i la seva aparent superificalitat”.

Rainer Maria Rilke. Herbsttag.

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.


Traducció de Joan Vinyoli

Dia de tardor.

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

«Herbsttag», de Rainer Maria Rilke from blocsdelletres on Vimeo.