27 desembre, 2010

Vides seques. Graciliano Ramos. Adesiara editorial. 2010.

En Fabiano fa de vaquer en un mas on viu miserablement amb la seva dona Vitória, els seus dos fills i la seva gossa Balena. Vagabundegen buscant menjar i recer entre un paisatge inhòspit amenaçat per la sequera.

En tenim prou amb la bella prosa i l’excel·lent traducció per recomenar-lo molt abans i molt després de Reis.

“Es va recordar del senyor Tomás de la mola. Dels homes del sertão, el més alacaigut era el senyor Tomás de la mola . ¿Per què? Només hi havia una explicació: perquè llegia massa. Ell, en Fabiano, li havia dit un munt de vegades: Senyor Tomás, vostè no hi toca del tot. ¿Per a què serveix tant de paper? Quan arribi la terrabastada, el senyor Tomás es quedarà amb una mà al davant i una altra al darrere, igual que els altres . Dit i fet: va arribar la sequera, i el pobre vellarcàs, tan bo i tan cultivat, ho va perdre tot. Completament abatut, semblava una avoia perduda. Potser ja se n’havia anat al canyet, perquè la gent com ell no té gens d’aguant.”

Aquest volum de cent vint-i-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’autors brasilers que desconeixia del tot abans de llegir aquest llibre”.


Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula

20 desembre, 2010

Kawaguchi Teiichi. Els Haiku del Mestre. Fuyu.


Bunmei no
kague antan to
fuyu no kawa.

Traducció d’Àngel Ferrer i Yayoi Doho

Hivern

Tanta cultura
ens destorba l’encant
d’un riu gelat.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula

13 desembre, 2010

L’Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra. Biel Barnils. Edicions DAU. 2010.



Transcripció gairebé literal de quinze hores de converses entre aquest verbívor i qui signa aquest blog. Hi garlem dels seus quaranta-set anys de vida, de tota l’obra que ha publicat fins ara, del món del periodisme, de la independència de Catalunya, de la dependència del seu fill, de la seva biblioteca personal, del món literari que coneix tan bé, de la llengua i de la mort, el gran tabú de la nostra societat, des de l’agnosticisme.
Un plaer infinit que m’agradaria molt poder compartir amb tots vosaltres.

“BARNILS L’altre dia vaig estar llegint en diagonal, hi ha moltes maneres de llegir, també es pot llegir en diagonal, el llibre Hitler’s Private Library, que es va publicar el 2008 i que els espanyols van traduir el 2009 amb el títol Los libros del Gran Dictador. Las lecturas que moldearon la vida y la ideología de Adolf Hitler.
Es pot conèixer una persona a partir de les seves lectures. Coses que vaig llegir-hi, algunes de força previsibles: li agradava molt la religió, les ciències ocultes, va llegir força Nietzsche però manipulant-lo molt. Tenia setze mil llibres, sobretot d’astrologia i espiritisme. Molts volums sobre la mort i el suïcidi. No tenia re de poesia, cosa que m’alegra.
SERRA [Riu.]
BARNILS I absolutament re de teatre. S’avergonyia de la novel·la popular, en tenia, però amagada. Per exemple, si avui fos viu, tindria la trilogia de l’Stieg Larsson, però d’amagatotis.
SERRA Això molts, eh? [Riu.]
BARNILS Per tant, a partir de les lectures de qualsevol podem conèixer una mica la persona. De la mateixa manera que som el que mengem, també som el que llegim.
Quina mena de llibres tens en aquesta biblioteca personal on ens trobem ara?
SERRA D’entrada estic plenament d’acord amb això que dius però amb una correcció, que, a més, serà molt pertinent en el món en què vivim. La construcció de les biblioteques, aquí dec tenir uns vuit mil llibres, la meitat dels llibres de Hitler [riu], depèn de factors diferents de les lectures. Hi ha molts llibres que he llegit que no estan en aquesta biblioteca i hi ha una quants llibres d’aquesta biblioteca que no he llegit. A la biblioteca també mengem amb els ulls, implica possessió; per tant, estem més en la bibliofília que no en la lectura mateixa. Jo no dic que el Hitler no s’hagués llegit aquells setze mil llibres, però si en tenia dos mil d’astrologia és perquè tenia aquella pulsió, aquest és un bon indicador però no ho hem de confondre. En el món de la lectura, hi ha molta farsa, hi ha gent que es construeix una bibliografia i no l’ha consumida. En tot cas, tinc aquesta biblioteca perquè la meva vida, finalment, en aquests últims vint anys, tot i que he viatjat molt, ha estat sedentària; he viscut en tres o quatre cases diferents i, en canvi, hauria pogut tenir una altra vida amb les mateixes lectures que he fet fins ara i no posseir cap llibre”.

Aquest volum de cent noranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló “d’òperes primes”.

Etiquetes de comentaris:

15 que prenen la paraula

06 desembre, 2010

Màrius Torres. Variacions sobre un tema de Händel.

Les mans càlides i llargues
arrenquen del clavecí
velles tonades amargues
d’esquelet de violí.

Les mans rellisquen, serenes,
amb la mecànica justa
dels dits morts que passen denes
d’un vell rosari de fusta.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula