Tomas Tranströmer. Det vilda torget. Eldklotter.

Under de dystra månaderna gnistrade mitt liv till
bara når jag älskade med dig.
Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar
-glimtvis kan man följa dess väg
i nattmörkret mellan olivträden.

Under de dystra månaderna satt själen hops junken
och livlös
men kroppen gick raka vägen till dig.
Natthinmlen ramade.
Vi tjuvmjöIkaden kosmos och överlevde.


Traducció de Carolina Moreno Tena

La plaça salvatge. Gargots de foc.

Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.

Durant els mesos d’estiu l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem el cosmos d’amagats i sobrevivíem.

La volta al món en vuitanta dies. Jules Verne. La Magrana. 2000.

Phileas Fogg és un ric i silenciós anglès que juga al whist al Reform Club londinenc. Allà aposta vint mil lliures amb cinc persones que donarà la volta al món amb vuitanta o menys dies. L’acompanyarà el seu nou criat francès Jean Passepartout, amb qui riurem vivint tota mena de situacions grotesques.
Només per la traducció del francès que en va fer l’enyorat Jesús Moncada, un dels grans escriptors d’aquests països nostres, ja val la pena llegir-lo.

“Era un home instruït, que hauria donat de gust informacions sobre els costums, la història i l’organització del país hindú si Phileas Fogg hagués estat una persona capaç de demanar-les. Aquest, però, no preguntava res. No viatjava, descrivia una circumferència. Era un costum sotmès a la gravetat, que recorria una òrbita al voltant del globus terrestre seguint les lleis de la mecànica racional. Aleshores repassava mentalment el càlcul de les hores escolades d’ençà de la sortida de Londres i s’hauria fregat les mans de satisfacció si hagués tingut la capacitat de fer un moviment inútil”.

Aquest volum de dues-centes cinquanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “clàssics que molts coneixen però pocs han llegit”.

Sanjosex. Al marge d’un camí. Bob Dylan.

Et vull donar les gràcies
per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense
saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons
del Desire
I no sóc l’únic, ja ho sé
Però m’és igual, vull agrair-te
Que un dia et posessis
a escriure

Reinventan-te constantment
Buscaves noves formes
d’emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves?
Ets només un home
M’imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem
i m’ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria

Va ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol
rebel·lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest
que una fura
Amagan-te o mostran-te
O canviant el que volies,
segons convenia

T’agraeixo aquests acords
tan copiats i tan bonics
T’agraeixo les cançons
que m’han arribat a dins
T’agraeixo aquestes veus
que tothom ja ha cantat
T’agraeixo tot l’esforç
per canviar la societat

Diccionari Dicţionar català-romanès român-catalan. Florin I. Bojor. G.B.G. Editora. 2008.

La publicació d’aquest llibre de consulta posa fi a la vergonyant situació que per anar a parar a la llengua romanesa, tan agermanada amb la nostra i amb la qual compartim un 73% de semblança, hem hagut de menester fins ara una tercera llengua. Fullejar-lo és una font de sorpreses i plaers inacabables.
Gràcies a aquest volum ja podrem llegir la novel·la Farsa de Màrius Serra, editada per RAO el 2009 i traduïda al romanès.

“És el primer diccionari que hom publica i un dels últims que agermanen dues llengües vives engendrades pel llatí. Més de 1.000 pàgines i 36.000 entrades són mostra d’aquest treball propedèutic per poder accedir a dues cultures que mai no havien estat traduïdes l’una de l’altra, fins i tot recollint en ell termes que poden semblar d’una grolleria intolerable per a una societat excessivament puritana. Aquestes planes han estat una i altra vegada corregides i repassades, però es tracta d’un primer acostament i, per això, val la pena ressaltar que l’estusiasme per la cultura ha de dispensar les possibles mancances.
La comunitat romanesa i moldava que viu i treballa a casa nostra representa el cinquè lloc del món on es parla la llengua de Neacşu de Câmpulung. Bé mereixen una eina com aquesta, pont d’interculturalitat privilegiat com ho fou el llatí medieval. Com diu Anatole France, un diccionari és l’univers sencer en ordre alfabètic, o, més en general, Ludwig Wittgenstein: els límits del meu llenguatge són les fronteres del meu món. No els havia de mancar, doncs, ni a ells ni a tots els qui senten amor pel país, sigui allà, sigui aquí, aquesta petita eina que eixampla i enriqueix la nova Europa”.

Aquest diccionari de mil cinquanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que recomanaria a uns quants xenòfogs que viuen i treballen a Catalunya”.

Kawaguchi Teiichi. Els Haiku del Mestre. Haru.

Gen-yu moyu
machi ni oboro no
tsuki hikuku.

Traducció d’Àngel Ferrer i Yayoi Doho

Primavera

Boira del tràfic
sobre el carrer, la lluna
s’hi embolcalla.