Denise Levertov. The Good Dream.

Rejoicing
because we had met again
we rolled laughing
over and over upon the big bed.

The joy was
not in a narrow sense
erotic-not
narrow in any sense.
It was

that all impediments,
every barrier, of history,
of learn’d anxiety,
wrong place and wrong time,

had gone down,
vanished.
It was the joy

of two rivers
meeting in depths of the sea.


Traducció de Montserrat Abelló

El bon somni

Festejant
l’haver-nos retrobat de nou
tot rient rodolàvem plegats
sense parar damunt del gran llit.

L’alegria era
no en un mal sentit
eròtica -no pas
mesquina en cap sentit.
Era que

tots els impediments
totes les barreres, d’històries,
d’ansietat apresa,
de lloc i d’hora equivocats,

s’havien fos,
no hi eren.
Era la joia

de dos rius
retrobant-se al fons del mar.

Biël Barnhills · Denise Levertov. The Good Dream.

El nostre heroi Josep Pla. Enric Vila. A Contra Vent Editors. 2009.

Entre el dietari personal i l’assaig l’autor reivindica l’obra i la persona de Josep Pla. Un llibre que s’afegeix a la ja extensa bibliografia que sobre ell ja s’ha escrit i que no trigarà a superar l’extensió de la seva Obra Completa.
Un molt bon volum que congratula els seguidors de Pla i que pot servir d’inici als seu potencials lectors.

“Tot i que Pla era molt més resistent que el seu nebot -un cínic, ha precisat el Sr. Cuito-, també tenia una sensibilitat de seda. Es relacionava amb la gent com un animal, amb les antenes activades al límit de la crispació. Era capaç de portar els amics a veure un paisatge a una hora concreta només per ensenyar-los un groc determinat del cel. La seva ànima era com una pel·lícula fotogràfica, qualsevol detall l’alterava. Quan estava amb ells se’l veia content, com si el contacte amb la joventut el relaxés. No posava mai pegues per veure’ls. Sempre el trobaven escrivint, sota la famosa campana, amb la taula vessant de papers. Si alguna vegada hi havia anat a l’hivern, el trobava al mateix lloc i en la mateixa posició, embolicat amb mantes i un escalfapanxes.
-És veritat que li costava tan escriure?
-Home, hi tenia molta mà: més que costar-li, escrivia lent, com els antics. Semblava que tingués tot el temps del món. Podia estar-se una hora buscant una paraula. Això sempre ho deia, que escriure demana lligar-se a la cadira i embrutar paper sense mirar el rellotge. Cal estar tranquil i ser tenaç. Després s’estava hores passant el rasclet per polir el que havia escrit.”

Aquest llibre de quatre-centes quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que m’he empassat en dues tardes i que m’agradarà tornar-me a empassar”.

Montserrat Abelló. El fred íntim del silenci. Fugen els somnis.

Fugen els somnis,
fugen els desitjos,

queda la calma,
la placidesa.

Biël Barnhills · Montserrat Abelló. Fugen els somnis.

RodaMots. Jordi Palou - Pau Vidal. Editorial Empúries. 2009.

Plagiant la idea d’A word a day RodaMots envia cada dia més de catorze mil correus electrònics amb la definició d’una paraula, la seva etimologia, exemples literaris del seu ús, una sentència i diversos enllaços.
La web la va crear el Jordi Palou i el Pau Vidal n’ha fet una tria per aquest llibre que és tota una declaració d’amor a la nostra llengua.

Si és cert que el coneixement comença pel "conèixer-te a tu mateix" hom ha de passar necessàriament pel coneixement de la llengua pròpia. La web i el llibre de RodaMots hi contribueixen generosament.

“qui-sap-lo -a

1 (adj) Gran nombre de, gran quantitat de.
N’hi havia, de bicicletes, qui-sap-les!
En té qui-sap-la, de barra!

2 (adv, inv.) En alt grau, en gran manera.
M’agrada qui-sap-lo.
Han cobrat qui-sap-lo per fer aquest informe.

Això sembla una banalitat, com tantes coses un cop sabudes i formulades amb precisió i senzillesa. Però, per arribar-hi, els lingüistes han hagut de rumiar qui-sap-lo.
Joan Solà, «Rampells verbals» (Avui, 23 de febrer del 1995)

Ni que ara disposem de polítics que ensems són mestres de la llengua i que parlen un català lingüísticament molt correcte, les estratègies comunicatives del vell dirigent, la vivor i la gràcia del seu discurs, han de ser estudiades d’urgència. Sort que avui ja són en preparació qui-sap-les tesis doctorals sobre el manyós ús que del llenguatge ha fet aquest mandatari català.
Carles Riera, «Un polític de mal traduir» (Avui, 22 d’octubre del 2003)”


Aquestes dues-centes noranta-dues pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que escampen coneixement i amor infinit a una llengua”.