El rei de groc. Raymond Chandler. Traducció d'en Marc Rubió. Edicions 62. 1997.

Història senzilla i curta, que es llegeix amb mitja tarda, farcida de diàlegs enginyosos on el detectiu Carlton investiga un assassinat, cosa que l’obligarà a esquivar tota mena de perills i entrebancs. Escrita pel nord-americà Raymond Chandler, un dels grans mestres del gènere de la novel·la negra, va publicar-se per primera vegada el 1938 a la revista pulp Dime Detective Magazine. “Durant un moment cap dels dos homes es va moure. Llavors Steve va apartar el trombó d’una puntada de peu i va apagar el cigarret en un cendrer de vidre. Els seus ulls negres estaven buits, però somreia ensenyant la dentadura. -Si vols problemes- va dir-, jo vaig néixer on els fabriquen. Leopardi va fer un somriure vague, tibant, i va treure la mà dreta de la maleta amb una pistola. Amb un lleuger moviment del polze va retirar el fiador. Va aguantar la pistola amb fermesa, apuntant. -Fabrica’n un amb això- va dir, i va disparar.” Aquest volum de vuitanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de la col·lecció El Cangur - Cua de Palla”.

Al president Companys. Ventura Gassol.

No digueu que ja és mort -no mor l’alosa, ni el gra de blat, ni el roserar florit-, digueu només que el president reposa entre els braços materns, amorosit. No digueu que ja és mort -la mort és cosa dels homes sense rels amb l’Infinit-, digueu només que té la boca closa i la cançó de l’herba sobre el pit. No digueu que ja és mort -la Mort seria perdre’s en el no-res, i aquell que un dia acaronà la pàtria amb el peu nu, i es fa pols amb la terra que l’aferra, no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra, i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu... 1947

Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. 2008.

L’autor narra les variades situacions que s’ha anat trobant voltant pel món i tornant al born acompanyat del seu fill. I les sap tenyir d’humor i sarcasme, quan cal, tot evitant la llagrimeta fàcil i l’emprenyar-se amb la humanitat per la greu malaltia sense nom ni diagnòstic que pateix el seu fill.
Un text equilibrat i intel·ligent. No és d’estranyar sabent qui el signa, un dels grans savis d’aquest país, tan savi com popular, tan popular com assequible, tan assequible com necessari.

“La saviesa és flexibilitat, no militància. L’endemà de la bronca tremenda amb l’home del Laguna descobreixo que només he de travessar el carrer per trobar una zona millor per esperar el bus, entre un arbre i un fanal separats per una distància inferior a la longitud de qualsevol vehicle de quatre rodes que no sigui un Smart.
En aquests tres metres lineals em dec haver passat moltes hores d’espera en els últims anys. Hi he llegit llibres sencers, alguns de tan poc lleugers com El roig i el negre de Stendhal, cada matí unes poques planes. Hi hem entomat la pluja i el sol, el fred i la calor. El món continua ple de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”

Aquest llibre de cent quaranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per recomenar i rellegir”.

Josep Maria de Sagarra. Poemes satírics. El nostre avantprojecte de Constitució.

Títol I
De l'estructura nacional

Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.


Títol II
De la nacionalitat

Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.


Títol III
Drets i deures dels espanyols

Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.


Títol IV
Del president de la República

President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.


Títol V
Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.


Títol VI
Del Parlament

Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.


Títol VII
De la justícia

El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.


Títol VIII
De la hisenda pública

Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.


Títol IX
De les garanties de la Constitució

Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.


Títol X
Explicació que dóna El Be Negre

I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.

Biël Barnhills · Josep Maria de Sagarra. El nostre avantprojecte de Constitució.