Firmin. Sam Savage. Columna Edicions. 2008.

Amb un deix de melanconia força acusada es narren els primers anys de vida d’una solitària rata, amant del cinema i la música jazz, que viu a sobre d’una llibreria, d’on extreu el menjar i les seves lectures.
Una declaració d’amor a la lletra impressa i a les llibreries de tota la vida on no hi falta l’humor i la crítica àcida.

“Sempre m’havia imaginat que la història de la meva vida, si mai arribava a escriure-la alguna vegada, començaria amb una primera frase excel·lent: alguna cosa lírica com Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes, de Nabokov; i, si no em sortia res líric, alguna cosa irresistible, com Totes les famílies felices s’assemblen, però cada família desgraciada és desgraciada a la seva manera, de Tolstoi. La gent recorda aquestes frases fins i tot quan ja ha oblidat tota la resta del llibre. Pel que fa als començaments, el millor, per mi, és el d’El bon soldat, de Ford Madox Ford: Aquesta és la història més trista que he sentit mai. Dotzenes de vegades, el dec haver llegit, i continua deixant-me petrificat. Ford Madox Ford va ser un dels més grans.”

Aquest llibre de dues-centes sis pàgines quedarà amorrat al piló de “metaliteratura trista i divertida a la vegada”

Màrius Sampere. Altres presències.

Ja t’has alçat i camines,
ara entraràs, ho sé.
T’acostaràs, ho sé més,
respiraràs per mi, ho sé encara més,
i m’ho diràs tot.

Que el germà va suïcidar-se,
que el cargol treu banya,
que la lluna pruna,
que no cal.

Un presència decisiva. Crònica gràfica de CCOO de Catalunya (1964-2008). Edicions DAU - CCOO de Catalunya. 2008.

Edicions Dau va editar Les lluites de cada dia, històries de Comissions de David Marín, on havia fet una primera aproximació a CCOO a partir del retrat d’alguns dels seus afiliats anònims.

Ara ho torna a fer aplegant desenes de fotografies. Fotografies que serviran per complaure la melanconia del vell sindicalista, forjar l’esperança del jove i donar respostes al neguit de coneixement de qualsevol ciutadà que vulgui treure el nas al fons documental gràfic del sindicat amb més afiliats d’aquest país.

Aquest volum de cent seixanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres il·lustrats sobre la nostra història recent”.