Óssip Mandelstam.

Traducció de Jaume Creus.

Fent ràpids cercles, les libèl·lules
el negre esclat de l’estanyol inquieten,
i l’aigua s’estremeix
de joncs rivetejada a penes.

Ara arrosseguen com un fil,
i sembla que teixeixin teranyines,
adés, ales esteses, s’esvaeixen
al gorg i clouen el seu dol les aigües.

I jo, no pas feliç del tot,
caic i em desfaig en bosc pregon—
com si sentís punxades
i fred al fons de l’ànima...

1911

Biel Barnils Carrera · 9 d’oct., 17.47_