Em sap greu perquè he deixat passar un riu ample entre els meus dits
sense haver-ne begut ni una gota.
Ara m’apregono en la pedra.
Un pi petit sobre la terra roja,
no tinc altra companyia.
Tot allò que estimava s’ha perdut alhora amb les cases
que eren noves de trinca l’estiu passat
i que esfondrà el vent de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada