Tretze de l’arxiu de Cavafis i altres coses. Setembre del 1903.
Traducció de Joan Ferraté
Almenys, que ara m’enganyi amb fantasies;
que el buit no senti de la meva vida.
I hi vaig ser tan a prop tantes vegades.
I que encantat, que covard que era;
per què amb els llavis closos em quedava;
i el buit dins meu plorava de la vida,
i anaven endolats, els meus desigs.
Tantes vegades, tan a prop
dels ulls, dels llavis de l’amor,
del somiat cos estimat.
Tantes vegades, tan a prop.
(gener 1904)
Etiquetes de comentaris: Konstantinos Kavafis


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home