El dia es despenja pel marge de la nit
i fas l’amor fins que es perden els galls:
avesada a no fer-se sentir,
ella plega els ullets i la pell
en paisatges estalvis de llana,
fins que un déu sense altar ni sopluig
se li acotxa, enaiguat, a l’entrecuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada