“DEMETRI: (Despertant-se.)
Oh Helena, nimfa, divinitat perfecta...!
Amb què puc comparar els teus ulls, amor?
El cristall és fangós al seu costat...
quin roig madur, les excitants cireres
dels teus llavis! I la blancor dels cims
de Turquia, que oreja el vent de l’Est,
sembla un corb quan tu alces una mà.
Deixa’m besar aquest blanc de neu, princesa,
aquest segell de benaurança!”.
Aquest volum de setanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que has assaborit perquè cada paraula és una carícia o un cop de puny”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada