El dubte constant, obsessiu, les passions desenfrenades i les aparences totes dalt d’un escenari en un text que és una delícia d’assaborir, d’escoltar, de rellegir una vegada i una altra, en veu baixa i alta.
“Oh, febre, asseca’m el cervell!
Oh, llàgrimes de sal,
cremeu-me set vegades el poder dels ulls!
Faré pagar la teva bogeria a pes,
fins que s’inclini la balança a favor nostre!
Rosa de maig, germana meva, dolça Ofèlia!
Déu del cel! ¿És possible que el seny d’una donzella
sigui tan vulnerable com la vida d’un vell?
Però l’amor és exquisit fins a tal
punt
que es pot desprendre del millor de si mateix
perquè s’ho endugui l’estimat absent”.
Aquest volum de cent quaranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló “d’obres que has llegit en diverses traduccions i edicions variades”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada