A partir de les notes i dietaris que el seu autor va
escriure participant en diverses campanyes bèl·liques, mostra la inhumanitat
que contenen totes i no pas les vanagloria.
També hi fa vessar dolls de poesia.
“El poble flotava i s’inflava, la purpúria argila rajava de
les seves enutjoses ferides. Damunt meu va refulgir la primera estrella i es va
enfonsar en els núvols. La pluja va fuetejar els salzes i va esdevenir més
feble. El vespre alçà el vol cap al cel com una bandada d’ocells i la fosca va
plaçar sobre mi la seva humida corona. Les darreres forces em van abandonar,
vaig caminar endavant mentre suplicava al destí que em concedís la més senzilla
de les habilitats: l’habilitat de matar un home”.
Aquest volum de dues-centes tres pàgines quedarà amorrat al
piló de “llibres que es poden llegir com una novel·la encara que se suposi que
és un recull de contes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada