Caminava i canviava, i la muntanya romania immòbil, i canviava, ingent. El Turó i les Agudes resplendien, solitaris i esbalaïts. L’aire impreceptible hi reposava i s’hi estimbava. La falda de la muntanya era fosca i compacta, les arrels eren invisibles. Caminava i canviava. La lluna havia ressuscitat i s’alçava feixuga i sagnant. Un àngel obscur beneïa amb els dits roents la nit que s’atansava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada