Relat de les desavinences de caire filològic entre Pompeu Fabra i Antoni Maria Alcover, que fou expulsat com a President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1918.
“Per Alcover la llengua és un tresor en ella mateixa, una riquesa que s’ha de conservar, i la tasca del lingüista és recollir-la per preservar-la. A més, amb una visió pròpia del Romanticisme, considera que totes les formes, modulacions, vibracions i matisos que presenta una llengua són manifestacions de l’ànima del poble que la parla. En la concepció fabriana, en canvi, la llengua és principalment un objecte funcional, una eina de comunicació, un sistema de mitjans d’expressió adequats a una fi, de manera que el seu valor depèn de com acompleix aquesta finalitat”.
Aquest volum de noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que contenen una bibliografia que ens anima a seguir estirant del fil”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada