Els pagesos / Viatge a la Catalunya Vella. Josep Pla. Edicions Destino. 1992.

Volum que aplega els llibres Els pagesos, El campanaret, El carrer estret i Viatge a la Catalunya Vella. És una nova mostra de la seva capacitat d’observació i de descriure tot allò que ha llegit, vist, sentit o caminat.

 “Aquests xicots de la nina de l’ull vibràtil de curiositat i de malícia, que, trobant-se al llindar de la porta de la vida, se senten posseïts del noble impuls de l’ambició personal i — suposo– de l’encara més noble impuls d’ésser útils i de servir, que em pregunten: “Què hem de fer? ¿Tindria l’amabilitat de donar-nos una orientació i dir-nos en què podríem ocupar els nostres lleures?”, jo els aconsellaria un viatge a peu. Simplement: un viatge a peu. La invitació pot semblar, aparentment, extemporània. Tothom aspira avui a viatjar en avió. L’avió és un artefacte meravellós, típic de l’època de la ignorància progressiva que vivim. Viatjar en avió vol dir, literalment, no veure res. Hom hi viatja centenars, milers de quilòmetres, sense veure res concret. ¿Hi pot haver res més característic del temps que vivim, tan perillós i incert, emanació directa d’uns milers de cretins que viatgen sense veure res? Sí senyor. Aconsellaria un viatge a peu per una qualsevol de les nostres comarques, per exemple, sense anar més lluny, pel país on transcorre la meva vida habitual, per l’Empordà Petit i a base d’un itinerari que comprendria un nombre de poblacions exígües, ínfimes, un nombre de poblacions pageses que no passessin de cinc-cents habitants. Proposaria així mateix anar d’una banda a l’altra, no pas passant pels camins rals i les carreteres de l’ordre que fossin, sinó a través de camins veïnals, carretals i, si fos possible, utilitzant dreceres”.

Aquest volum de vuit-centes quaranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que no pararies de recomanar".