Joan Ponç conté en ell mateix tot un univers que ens captiva per la seva imatgeria que sembla que vingui d’un altre món o ens hi porti ensems.
Si llegir sempre és rellegir mirar un quadre sempre és remirar-lo. I ens llegim un quadre com qui mira un text
Carrer sense cap mèrit arqueològic, 1951
Tècnica mixta sobre paper, 32x 45cm.
Col·lecció MACBA
Aquest volum de dues-centes cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas fullejar a la flamant nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic i et vas voler endur a casa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada