Aquell sempre havia dit
que volia pis a Praga,
fos com fos, amb un retrat
amb bigotis del Leucèmic.
Pis a Praga amb finestró
amb gerani blau ceruli
per on veure els carrers buits
quan caigués la pluja clara.
Pis a Praga on cartenir
una noia tendra i cega,
amb poemes fets a mà
referint la contarella
d'aquells tous esperitons,
malferits dins boscos fondos,
ofegats pels aiguamolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada