Traducció d'en Joan Ferraté
Voldria dir-lo, aquest record...
Però ja està tan apagat... gairebé res no en queda—
de tan lluny com roman, en els primer anys juvenils.
Una pell com si fos de llessamí...
Aquella tarda d'agost —¿era l'agost?— ...
A penes sí recordo els ulls; eren, em penso, blaus...
Ah, sí, ben blaus; un blau com de safir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada