Compendi de les idees i pensaments d’un dels filòsofs més importants del segle XX que, juntament amb Bertrand Russell, impulsà l’anomenat tomb lingüístic.
L’objecte d’estudi de la filosofia de Wittgenstein fou el llenguatge, l’eina bàsica del pensament, i fou el llengatge l’epicentre de tot el seu pensament.
“El recorregut a través del pensament de Wittgenstein ha posat en evidència la relació que hi ha entre el llenguatge i molts dels problemes filosòfics tradicionals. Ha indicat una manera d’emprendre la crítica de les formes del llenguatge que ens confonen, que embrollen el nostre pensament i ens capfiquen, o ens fereixen perquè no diuen res. Amb Wittgenstein hem hagut de tractar del llenguatge en tota la seva amplitud i, en conseqüència, hem hagut de discutir el valor del discurs que aflueix quan s’intenten traspassar els límits d’allò que es pot dir amb claredat. Per això, i perquè era un dels objectius del nostre treball, ens hem entretingut d’una manera especial en les característiques del llenguatge religiós, que té una fragilitat peculiar, distinta de la resta de jocs lingüístics. A més a més, hem intentat explorar el camp misteriós del silenci que s’imposa quan el llenguatge ha arribat a la seva última frontera”.
Aquest volum de cent vint-i-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que no ens cansaríem de rellegir i recomanar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada