Óssip Mandelstam. Poemes.
Traducció d’Helena Vidal
10.
Tremolosa i punyent la Teva imatge
em fugia, en la boira, entre els dits.
“Ai, Senyor!” vaig dir, sense adonar-me’n,
no era ni pensat que ja era dit.
El Teu nom, com un ocell enorme,
a cop d’ala s’envolà del cor.
Al davant s’espesseeix la boira,
rere hi ha la gàbia buida i prou.
1912
Etiquetes de comentaris: Óssip Mandelstam
7 Comments:
he llegit molt poc d'aquest poeta, però tot el que he llegit m'agrada..gràcies.
Quina sort que l'Helena Vidal traduís Mandelstam al català! És un poeta meravellós i l'edició de Quaderns Crema, imprescindible. Salut!
Hola Robert i David, que bé que us hagi agradat.
L'edició és molt bona, tot i que és un poeta que a mesura que es fa gran la seva escriptura s'obscureix, s'hermetitza, té algunes peces inoblidables. Com aquesta.
Una meravella...
Gràcies!
Gràcies a tu per saber-ho disfrutar.
Aquest és dels que més m'agraden d'ell... i a més a més es deixa entendre
Hola Ramon, a mi també és dels que més m'agraden, per això el vaig triar. Al final Mandelstam s'enfosqueix una mica, es torna críptic, difícil, però també és lluminós i clar, quan vol, quan pot.
Gràcies per dir-hi la teva!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home