Joan Vinyoli. El griu. El bany.
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco. Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa
el pit, el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco. Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa
el pit, el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
Etiquetes de comentaris: Joan Vinyoli
10 Comments:
Oh! Fantàstic el poema. Sobretot el mot entrecuixem.
Hola Galifardeu, content que treguis el cap per aquí.
És una poesia que es desfà a la boca, no em canso de rellegir-la.
A mi m'agrada especialment el vers
que diu:
"les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor".
Vinyoli es mereixeria un weblog per ell sol.
guau!!!!!!!!!
Quin llamp de poema, oi Pablito? A vegades amb un simple "guau!!!!!!" n'hi ha prou per dir el que pensem d'un poema.
Fa uns dies vaig proposar, des del meu bloc, la publicació de textos al voltant de la dutxa. Tot i que aquest de Vinyoli tracta del bany, em sembla prou acordat amb el projecte i m'agradia afegir el teu post als ja existents. Si a tu et sembla bé
Gràcies
Hola Carles, encantat estic que aquesta poesia del Vinyoli formi part del teu post "Dutxes encadenades".
Ja és això la xarxa: encadenar-nos els uns als altres, no?
Felicitats pel weblog que feia força dies que no visitava.
humida, i molt eròtica, cosa que evidentment pot anar lligada.
Preciosa, les paraules enganxen i evidencien sense mostrar, subtils i valentes alhora, ràpides, tendres i insinuants...
Un fantàstic poema d'amor...
Ostres Ariadna, sí que t'ha agradat! CERCar les paraules adients per expressar el que sentim és una TASCa difícil que no tothom és capaç d'aconseguir.
Gràcies per caure per aquí, ens llegim.
Vinyoli, el meu referent... "Perfectament recordo...·
També Vinyoli és per mi un referent, Veí.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home