Manual d’urbanitat per jovenetes. Pierre Louys. La Marrana. 1988.

Parodiant els ridículs manuals d’urbanitat de l’època Pierre Louys, poeta i prolífic escriptor belga que visqué a França, fa ús, en aquest clàssic del gènere, d’un llenguatge sense cap mena de filtre per parlar sobre sexe.

En una suposada societat lliure a l’hora de practicar-lo, és obscè fins als extrems, explícit en l’explicació i clar en l’exposició. No s’hi posa pas per poc.

“Si una dona modesta us diu: El meu fill no treballa tan bé com el vostre germà, no li contesteu: Sí, però la seva llet és més bona. Els elogis d’aquesta mena no agraden gens a una mare cristiana.

Si esteu asseguda a la punta d’una cadira, no us bellugueu massa endavant i enrera. Això us distrauria.

Si sou tretze al llit fent l’amor, no envieu la més petita de totes a masturbar-se sola a la tauleta de nit. És millor que feu pujar la filla de la portera i sereu catorze.

Si és possible, no us tanqueu a la cabina amb un senyor. Més val que hi entreu amb una joveneta que us menjarà el cony igual de bé, o encara millor, i no us comprometrà.

Eviteu les comparacions arriscades. No digueu: Dur com una polla, rodó com un colló, xop com el meu cony, salat com la lleterada, no gaire més gran que el meu clítoris, i altres expressions no admeses pel diccionari de l’Acadèmia”.

Aquest volum de seixanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de narrativa eròtica que la cultureta de torn considera un gènere menor. Són ells que la tenen menor!”.