9 de març de 2009

Esquizo. Històries reals. Ricard Ruiz Garzón. La Campana. 2008.


Tan commovedor com ben escrit, tan ben escrit com desapercebut, aquest és un llibre que tracta de desestigmatitzar la malaltia de l’esquizofrènia entrevistant aquells que la pateixen i part del seu entorn, ficcionant noms i llocs, detalls que permeten respectar l’anonimat de tots els seus protagonistes.
Un llibre poc venut i gens comentat que se li ha fet el mateix cas que als que el llibre dóna veu. Cap.

“Els grecs tenien dues paraules per dir vida. Els grecs parlaven de zoè, d’on ve zoologia, que és vida nua, vida com a supervivència, vida pura; i el valor d’aquest tipus de vida es mesura pel temps que dura i per l’absència de dolor, per l’increment de satisfacció... I els grecs també parlaven de bios: bios és sempre la vida d’algú, el bios és l’únic que pot ser objecte d’una biografia, el bios és l’únic que pot ser singular, el bios és l’únic que té sentit, independentment de quant dura i independentment del mal que faci. I el problema amb les tècniques agressives psiquiàtriques d’intervenció és que de vegades matem la vida per salvar la vida; és a dir, matem una vida amb sentit, encara que faci mal i encara que duri poc, per crear una vida com a supervivència, una vida en la qual no hi ha dolor, però en la qual tampoc no hi ha sentit, on la vida és vida genèrica, és vida d’espècie. Quina vida val la pena de viure i fins a quin punt es pot matar la vida per salvar la vida, per fer durar la vida, per protegir la vida?”

Aquest llibre de dues-centes quaranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “el millor llibre del 2008”.

Etiquetes de comentaris:

14 que prenen la paraula links to this post

14 Comments:

Anonymous Anònim said...

Aquest llibre neix de la realitat, l´autor tenia un amic amb esquizofrènia, tot allò que li va anar passant va empènyer l´autor a escriure aquest assaig.

09 de març, 2009 11:08  
Blogger SU said...

Biel,

Si aquest llibre quedarà amorrat al piló d'“el millor llibre del 2008” li hauré de donar una ullada!

Gràcies per la recomanació que, com és habitual, defuig la convencionalitat.

Salut, llibres i bones lectures!

SU

09 de març, 2009 17:44  
Anonymous Boro said...

"El millor llibre del 2008" dius, vaja, caldrà comprar-lo.
Jo en llegeixo un que recomanaven l'altre dia al blog del llibreter i pot ser el millor del 2008 i 2009 (tot i que per al 2009 queden un munt de lectures per fer, clar!)

10 de març, 2009 09:41  
Anonymous Anònim said...

Hola,
crec que Esquizo és un bon llibre per tenir de referència. Ricard Ruiz tracta el tema de l´esquizofrènia amb molt coneixement i respecte, però no el faria entrar en el rànking.
Destacaria el premi Salambó, Desfent el nus del mocador
Ningú ha escombrat les fulles, Llavina
La màquina d´espavilar ocells de nit, d´en Jordi Lara.
Imma

10 de març, 2009 15:56  
Anonymous Anònim said...

Gràcies pel comentari.

13 de març, 2009 10:53  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Anònim 1, sí, va ser a partir del suïcidi d'un amic que l'autor va començar a investigar sobre aquesta enfermetat.

Hola Su, content de llegir-te. Aviam si t'agrada!

Hola Boro, ja investigaré de quin llibre parles.

Gràcies a tu, Anònim 2.

Hola Imma, mira, acabo de llegir el llibre del Llavina i la setmana que ve en deixaré un tast per aquí.

13 de març, 2009 15:06  
Blogger Gemma Sara said...

M'ha agradat veure que parlaves d'aquest llibre. Me'l vaig comprar però encara no me l'he llegit (com tants, sóc un cas). També em sento propera del tema, no per l'esquizofrènia, sinó per una cosina germana seva, el trastorn bipolar. Puc sortir de l'armari (de la closca, en dèiem a l'associació), perquè ho tinc força controlat i perquè cada vegada és menys estigma (suposo que va anar bé la marató, no ho sé), però encara costa tot aquest tema. Me l'he de llegir, ja et/us diré (però primer l'he de trobar!;).

13 de març, 2009 23:08  
Anonymous Boro said...

Biel, no caldrà gaires investigacions, quan l'acabe t'ho dic.
El recomanaven al blog del llibreter i ho faré jo també perquè he gaudit molt amb la seva lectura. Des de CIEN AÑOS DE SIOLEDAD" que un llibre no m'agradava tant...

14 de març, 2009 09:54  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gemma, tot i que aquest llibre parla només de l'esquizofrènia també es pot extrapolar al trastorn bipolar. Gràcies pel teu comentari i endavant.

15 de març, 2009 10:11  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Biel,
amb tant de montillisme tots plegats acabarem esquizofrènics, bon blog, crack!
Salut!
Cesc.

15 de març, 2009 20:25  
Blogger Gemma Sara said...

Doncs ja l'he llegit (no hi ha res com estar motivat). De fet, no he pogut parar de llegir. M'ha fet pensar i recordar. Tot i que es pot es pot dir que els esquizofrènics es perden en el laberint del pensament i els bipolars en la muntanya russa de les emocions, hi ha molts punts en comú (de fet, els bipolars poden tenir episodis psicòtics, deliris, que és com tenir un somni despert). El fet és que no s'ha de "cosificar", encara que jo mateixa hagi dit "esquizofrènics" i "bipolars" per simplificar, la qüestió és que som una altra cosa que la nostra malaltia, tot i que de vegades tens la temptació de dir, com diu el noi de la segona història "he vist/sentit/pensat coses que no us podríeu imaginar..." (no és casualitat que es parli de ciència ficció en el llibre). Ostres, ja sabia jo que això de la blogosfera servia per alguna cosa! Gràcies, Ens veiem!

15 de març, 2009 21:17  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gemma, gràcies pels teus comentaris, que enriqueixen aquest blog i posen llum on la societat vol posar sempre ombra.
Les malalties mentals continuen estant estigmatitzades i en aquest segle que ens ha tocat viure això haurà de canviar perquè tots els pronòstics diuen que aquestes enfermetats mentals van a més.
Que d'aquest llibre se n'hagi parlat poc i s'hagi venut gens demostra allò que deia.
Però independentment de tot allò que diu em va captivar la manera que té de dir-ho, l'apassionant feina de documentació que hi ha al darrera i l'ofici del gran escriptor que és el Ricard Ruiz Garzón.

16 de març, 2009 04:46  
Anonymous Anònim said...

Hola Biel,
Tant bon punt va sortir, em vaig comprar el llibre, no tant pel tema de l'ezquizofrènia, encara que conec gent que la pateix, com pel tema del suicidi, que malauradament he hagut de viure de massa a prop. El llibre em va encantar. Em va permetre indagar personalment una mica més sobre un tema que mai no podré conèixer del tot perquè el meu germà es va emportar el seu patiment a la tomba. A part d'aquest interès personal, crec que qualsevol persona el pot gaudir perquè està molt ben escrit i és molt interessant. Malauradament, aquests temes només ens solen interessar quan ens toquen de ben a prop.
Li dono les gràcies al Ricard Ruiz Garzón per escriure el llibre i a tu per fer-ne un comentari al teu blog!
cristina

17 de març, 2009 22:40  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies a tu, Cristina, per aquest sincer comentari. Si la mort costa d'entendre encara costa més d'entendre el suïcidi. Si les malalties costen d'entendre, encara costen d'entendre més les malalties mentals.

19 de març, 2009 14:36  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home