16 d’octubre de 2008

Francesc Pujols per ell mateix. Artur Bladé Desumvila. Brau Edicions. 2006.



Aquest és el resultat d’un any i mig de converses entre Artur Bladé i Francesc Pujols a Montpeller, on estaven exilitats tots dos. Com una premonició, la mateixa ciutat on va néixer Jaume I el Conqueridor i on estudiaren Nostradamus i Ramon Llull.
Memòries escrites en primera persona, dibuixen, pinten i perfilen el personatge i la seva època. Arrebossades d’anècdotes, records i descripcions, la seva lectura no cansa mai i són una bona porta d’entrada per conèixer Francesc Pujols. Fins i tot la definitiva.

“La millor manera d’arribar a escriure bé és llegir molt i, generalment, hom comença per imitar un model, un mestre, i d’ací que el pastitx sigui el principi del literat. El model, de vegades, forma part de la generació anterior i també sol passar que, més tard, el deixeble, per reacció, renegui del mestre i acabi adoptant un estil oposat i més semblant al de la pròpia generació. És el cas de Stendhal respecte a Chateaubriand, per bé que l’autor d’El roig i el negre no imità mai l’autor d’El geni del cristianisme, ans el va combatre sempre, i fou el creador d’un estil que s’avançava al seu temps, no ja d’una generació, sinó de tres o quatre, perquè és ara que hi ha més imitadors de Stendhal que no pas en el temps que va viure, o immediatament després de la seva mort, a mitjan segle passat. El que vull dir és que també en qüestió d’estils literaris s’observa el moviment pendular d’una generació a l’altra. Per la meva part, després d’imitar Maragall, particularment en el vers i l’estil bíblic en prosa, vaig adoptar una modalitat absolutament oposada, basada en la frase llarga, interminable i, si era possible, sense solució de continuïtat, a força d’incisos i relatius, d’acord amb els procediments que Wagner aplicava a la música i Gaudí a l’arquitectura”.

Aquest llibre de cinc-centes vint-i-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de memòries per rellegir i recomenar”.


Etiquetes de comentaris:

9 que prenen la paraula links to this post

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola!
Avui he llegit al diari que l´ajuntament de Barcelona dedica un carrer a l´il.lustre filòsof i escriptor FRANCESC PUJOLS.
Imma

20 d’octubre, 2008 00:31  
Blogger gulchenruz said...

El fragment escollit, Biel, és com el baf d'un brau que surt anelhant difondre's per l'aire... és, pel meu gust, exquisit, i tan sols per aquest paràgraf m'endinasaré els propers dies en l'obra d'aquest filòsof heterodox, escriptor cada dia més conegut i gràcies a tu, també a l'ajuntament de Barcelona, es clar.
Merci per enlluernar,
sempre disposat a ser alumne,
Ferran.

20 d’octubre, 2008 11:08  
Blogger David Madueño said...

Benvolgut Biel, em sap greu no haver pogut assistir al recital del dissabte... Com ja m'esperava, tota una sèrie de factors (amb el plus del transport) em van acabar dificultant que m'hi acostés. Espero que fos un èxit de convocatòria i gaudíssiu d'una nit de bons versos.

21 d’octubre, 2008 10:02  
Anonymous Dav said...

Entre nosaltres, l'edició del paper és tan dolenta, amb un paper brillant i pesat una tipografia tan equivocada que recomano repescar la vella edició dels anys 70.

Jo després de 80 pàgines amb aquesta edició vaig haver de deixar-ho estar.

23 d’octubre, 2008 17:01  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Imma, me n'alegro que Barcelona dediqui un carrer a la memòria de Francesc Pujols. Ja tocava! Serà al centre?

Hola Ferran, aquest llibre i LA TARDOR BARCELONINA són els que recomano als quatre vents.
Ni déu, ni amo, ni mestre!

Hola David, va anar molt bé dissabte. Èxit total! Potser l'any que ve?

Hola Dav, certament no és una gran edició. I sí que una lletra i papers defectuosos ens poden fer decidir continuar o deixar una lectura.

26 d’octubre, 2008 10:30  
Anonymous Anònim said...

Que t´expliquin com va anar la presentació del llibre FRANCESC PUJOLS a La Tralla, va anar molt bé.
Imma

26 d’octubre, 2008 23:04  
Blogger gulchenruz said...

Va bene?

27 d’octubre, 2008 13:26  
Anonymous Jacme said...

he, he, m'encanta l'apunt final! hi estic totalment d'acord!

:DDD

mira, fins i tot n'he fet un podcast d'un fragment del llibre!

20 de novembre, 2008 21:06  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies pel podcast, Jacme. Tot un honor!

20 de novembre, 2008 23:50  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home