22 de setembre de 2008

Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols, amb un pròleg d’en Joan Maragall (i un epíleg d’Enric Casasses). Quaderns Crema. 2004.


Editat el 1904 quan tenia només 22 anys, és el primer i últim llibre de poemes que publicà Francesc Pujols, ja que la poesia l’abandonà, com va confessar.
Tot i que el seu estil i temàtica no són sant de la meva devoció comencen a esbossar el personatge d’aquella època i apunten unes maneres literàries que amb els anys aniran guanyant pes.
Interessants són tan el pròleg de Joan Maragall, el seu mestre, que va triar les poesies finalment publicades, com l’epíleg d’Enric Casasses, propagador contemporani de la seva obra.

“La seva poesia us parla molt de la terra molla, i de la frescor dels pàmpols, i del raig de sol, i de fruites, i de xapoteig d’aigües, i de coses que brillen, i de grans ressonàncies, de brandar de campanes, de flaires penerants i de coses asssaborides, i de focs, i de carn i de sang; en fi, que a n’aquest xicot tot li entra i li surt pels sentits, com al poble, però amb més violència: perquè ell és una flor del camp misteriosament oberta en l’estuba ciutadana. El poble és més sobri, més ignocent, més fort davant la sensualitat natural a la seva senzillesa: en Pujols s’hi abandona més, hi disfruta massa”.

Aquest volum de cent setanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de poesies que no rellegiré però que m’han ajudat a començar a entendre el personatge”.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger gulchenruz said...

Només pel pròleg i l'epíleg, que en fas bona propaganda, ja mereix ser llegit.
La meva ignorància es tal que fins ara desconeixia Francesc Pujols, però ja portes 2 posts que m'has intrigat. Tens raó al dir que les casualitats fan descubrir-te un o l'altre gran novel·lista/poeta, en qualsevol cas escriptor.
Amb aquest llibre m'has picat més la curiositat.

Salut total!

22 de setembre, 2008 15:47  
Blogger JOAN CALSAPEU said...

Precisament aquesta tarda he estat llegint un llibre de Pujols publicat l'any 1931: 'La solució Cambó. Interviu política'. El volum es presenta en forma d'entrevista a Francesc Pujols. El pensament inclassificable, agudíssim, molt original, del nostre prohom, s'hi fa present tothora. Un dia d'aquests en parlaré en el meu xibiu. Pujols està despertant.

SALUTACIONS

22 de setembre, 2008 21:57  
Blogger SV said...

Hola, Biel i cia.

L'any passat vaig anar a una conferència sobre en Francesc Pujols a Vic, al Cafè de l'Orfeó. No recordo el nom del ponent, però si no m'erro era professor de la URV. Entre els assistents hi havia en Quimi Portet i algú de la Fundació Francesc Pujols. Va ser divertit, es van explicar algunes anècdotes (p.ex. la mítica frase de Pujols "Arribarà un dia que els catalans anirem pel món hi ho tindrem tot pagat") i també es va comentar la seva llarga trajectòria com a escriptor.

El que se'ns va deixar molt clar és que és una figura que ha sigut molt marginada durant les últimes dècades, però que en realitat va tenir un pes molt important a la seva època i que s'ha de recuperar.

Salut!

23 de setembre, 2008 16:53  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gulchenruz! Te l'aniré picant, la curiositat, fins que acabi l'any.

Hola Joan. No he llegit el llibre que comentes. Miraré al teu racó aviam què hi dius.

Hola SV, s'està recuperant ara i cap escampar-lo arreu.

24 de setembre, 2008 14:55  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home