Matilda. Roald Dahl. Il·lustracions de Quentin Blake. Traducció de Ramon Barnils. Penguin Random House. 2025.

La intel·ligència de la Matilda contrasta amb la maldat infinita de la senyoreta Trunchbull que té atemorida tota l’escola i i moltes coses més.
Aquesta és una història plena de tendresa on els personatges s’entrecreuen i la seva lectura és una delícia.

“Molt lentament la Matilda començà a notar una sensació extraodinària i molt particular. La sensació la tenia als ulls. Una mena d’electricitat semblava acumular-se-li a dins. Una sensació de poder, una sensación de gran força se li coïa a la vista. Però hi havia una altra sensació molt diferent, que no podía comprendre, com llampecs. Petites ones de llum de llamp semblaven sortir dels seus ulls. Les boles dels ulls se li començaven a escalfar com si s’estigués acumulant dins seu una vasta energia. Era una sensació corprenedora. Mantingué els ulls clavats al got i ara aquel poder s’anava concentrant en una petita part de cada ull i s’anava fent més i més gran i semblava com si milions d’invisibles bracets i manetes colpegessin enfora, cap al got que s’estava mirant”.

Aquest volum de dues-centes quaranta-quatre pàgines quedarà amorrat al “piló de llibres que en tinc tres edicions diferents i que es llegeixen a moltes escoles del país des de fa anys”.