Una vida. Italo Svevo. Traducció de Rolando del Guerra i Dorotea Casas. Edicions 62. 1986.

Alfonso Nitti treballa en una banca on no acaba de ser feliç, però l’amor apareix i això ho fa trontollar tot. I la seva mare s’està morint.

“Sol al seu despatx, va trobar temps per llegir llibres que portava de casa. De novel·les no en llegia, perquè encara conservava el menyspreu de noi per la literatura anomenada lleugera. Li agradaven els seus llibres d’escola, que li recordaven l’època més feliç de la seva vida. Incansablement es llegia i rellegia un d’aquests, un petit assaig de retòrica que contenia una petita antologia raonada d’autors clàssics. S’hi parlava àmpliament i llarga d’estil florit o no, de llengua pura o impura, i Alfonso, agafada la idea retòrica, que feia seva, somniava d’esdevenir l’autor diví que reuniria en ell totes aquelles qualitats i seria immune a aquells defectes”.

Aquest volum de tres-centes dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas llegir mentre estaves convalescent”.