Figura d’assaig. Literatura, crítica, cultura (1948-1992). Selecció i pròleg d’Antoni Martí Monterde. Editorial Comanegra. 2021.
Però en les botigues d’ocasió, en els encants, tot és imprevisible: igual podem ensopegar amb un fulletó romàntic, amb un tractat divuitè, amb uns poemes del Modernisme, amb un manual sobre espiritisme o sobre agricultura pràctica, amb un anuari estadístic de l’any de la picor. Són opcions que no esperàvem. He de confessar que en la meva confusa i desordenada formació intel·lectual la casualitat de les llibreries de vell ha influït de manera essencialíssima. Si reflexiono per un instant en això que soc —com penso, com escric, i per què—, he d’arribar a la conclusió que els llibres venturers tenen una trascendència diriment. De no haver comprat aquell llibre de Prat, o de Russell, o de Xènius, o de Diderot, o de Pla, o de Lukács, o de Huxley, o de Riba, o fins i tot d’Arquer, ¿com pensaria, com escriuria jo, i per què? En la meva adolescència, aquests i d’altres escriptors —almenys en part— només eren assequibles mitjançant el celestinatge de les llibreries de vell: beneït celestinatge, sigui dit de passada. El llibre perdura en aquesta peripècia pòstuma que és l’encant”.
Aquest volum de quatre-centes vuitanta-set pàgines quedarà
amorrat al piló de “llibres que vaig llegir d’una tirada un estiu entre valls,
muntanyes, rius i guitarres clàssiques”.
Etiquetes de comentaris: Joan Fuster

0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home