Carta a mi madre. Georges Simenon. Traducció de Carlos Manzano. Tusquets Editores. 1993.
Llarga epístola que escriu aquest prolífic autor a la seva mare tres anys i mig després que aquesta morís. Fa un repàs de la relació que van tenir i de la vida que van portar. Records d’uns temps abolits que rebroten amb la mort.
“Me gustaria saber, saber lo que piensas en este momento, en el hospital, las imágenes que te pasan por la cabeza. Unas veces pareces plácidamente adormilada y otras tienes una sonrisa casi burlona.
¿De qué te burlas? ¿De Désiré? ¿Del tío André? ¿De todos nosotros, que estamos inmóviles en tu habitación, y de la monja, que desgrana, impasible, su rosario?
Tal vez sea de la vida de lo que te burlas, de la vida que debe verse de otro modo cuando se está a punto de perderla”.
Aquest volum de noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vas llegir d’una revolada un matí d’estiu ennuvolat”.
Etiquetes de comentaris: Epistolaris

0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home