Dietari 1939-1940. Seguit de Filòsofs i bergants. Raymond Queneau. Traducció de Pilar Rahola. Editorial Pòrtic. 1987.

Escriptura telegràfica que passa d’explicar els seus estudis de grec, geometria, història i geografia a narrar les seves vivències al front de la Segona Guerra Mundial. S’hi combina el seu dia a dia amb reflexions a partir de lectures o interessos. 

“Els individus que a la nit criden mamà, mamà. Homes de 40 anys tractats com sorges, movent-se com xavals. 

Nervis, nerviosisme gairebé adolescent. 

Ahir: revisió d’armes. És lògic que ells vulguin que els fusells estiguin nets, però no venen per això, venen per enxampar-ne dos o tres i castigar-los. 

Altrament no hauria pogut escriure un dietari com aquest. No n’hauria tingut la franquesa. Jo volia deixar una imatge perfecta de mi i em censurava. Però ara no es tracta d’una obra d’art ni d’un document, sinó d’una prova, d’una prova de la meva individualitat mediocre, canviant i vulnerable —deu tractar-se realment d’un testimoni de franquesa. 

Un reconeixement i una fixació del record”. 

Aquest volum de dues-centes vint-i-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que has llegit entre la canícula d’estiu”.