Si això és un home. Primo Levi. Traducció de Francesc Miravitlles. Edicions 62. 1998.

Testimoni de primera mà d’aquest químic italià que, internat en un camp Lager polonès, sobreviu per explicar l’horror de l’extermini en massa durant la Segona Guerra Mundial. Perquè tothom ho sàpiga i perquè, sobretot, no torni a passar, sobretot ara mateix que s'odia al diferent per sistema i patim la posteveritat per terra, mar i aire. 

“Quan plou voldríem poder plorar. És novembre, ja fa deu dies que plou, i la terra és com el fons d’un pantà. Totes les coses de fusta fan olor de florit. Si pogués fer deu passos cap a l’esquerra, on hi ha el rafal, estaria arrecerat; en tindria prou amb un sac per cobrir-me les espatlles, o només l’esperança d’un foc on eixugar-me; o potser un drap sec per posar-me entre la camisa i l’esquena. Hi penso, entre un cop de pala i un altre, i crec ben bé que tenir un drap sec seria l’autèntica felicitat”. 

Aquest volum de dues-centes vuitanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que t’han corglaçat tant que ja no sabràs com desfer-ho tot això, oi?”.