Joseba Sarrionandia. És morta la poesia? Bainera.

Itzela izan zen. Esposaturik galdararen aurrean ipini zuten:
handik lehenago pasatutakoen ileak, gonbitoak eta zigarrokinak ur-azalean.
Ileetarik oratu eta sartu zioten burua ur zikinetara.
Burua ateratzeko indarrak egin zituen, aferrik,
arnasa falta zuen, itorik sentitu eta ura irentsi zuen sudurretik.
Konortea bueltatu zitzaionerako txiza eginda zeogoen,
gonbitoka ari zen, poliziek bularra kolpeka sakatzen ziotela
biriketako ura ateratzeko. Begi-niniaren dilatazioa neurtu zion
medikua oment zen batek, ileetatik tiraka hasi orduko berriro.
Urpean itorik sentitu zen eta txiza eta ura edan zuen berriro.
Konortea galdurik atera zioten burua berriro,
eta behin eta berriro ito zuten hala, gudiparik gabe.
Eta oraindik ere (oraintxe bertan) ur zikinetan itotzen dute.

Traducció d’Ainara Munt Ojanguren

La banyera

Va ser terrible. Emmanillat, van posar-lo davant la palangana:
a la superfície hi havia cabells, els vòmits i les burilles
dels qui hi havien passat abans.
Van agafar-lo pels cabells i li van ficar el cap a l’aigua bruta.
Van forcejar per treure-l’en, debades;
li faltava l’aire, va sentir que s’ofegava i l’aigua li va entrar pel nas.
Quan va recuperar el coneixement s’havia pixat,
vomitava, els policies el colpejaven al pit
per treure-li l’aigua dels pulmons. Un que deia ser metge va examinar-li
la dilatació de la nineta abans no tornessin a estirar-li els cabells.
Sota l’aigua va sentir que s’ofegava i va beure aigua i pixum un altre cop.
Van treure-li el cap de l’aigua en tornar a perdre el coneixement, per submergir-l’hi una vegada i una altra, sense compassió.
I encara ara (avui dia) l’ofeguen en aquella aigua bruta.

Biël Barnhills · Joseba Sarrionandia. Bainera.

0 que prenen la paraula