Lluís Solà. L’herba dels ulls. II.

9
No t’aturis a escoltar el fràgil
mirall de l’aigua,
no fitis les hores llargues
en què es precipita la llum
i tot és una crispació
de fulles i sals confuses.
Palpa la sorpresa de les coses;
que la flor de la mà retingui
el secret de tant silenci adust
sota tanta invisible esperança.
Que els records s’allunyin de tu:
aspira’ls, camina’ls, floreix-los;
que l’aire dels dies més densos
s’espesseixi a cada retorn afable.
En aquest espai furtiu
aprèn el goig impossible
entre tanta dispersió.

Biël Barnhills · Lluís Solà. L'herba dels ulls. II. 9