4 d’abril del 2025

Caminades. Dietaris de viatges a peu. Biel Barnils. Lleonard Muntaner. 2024.

El bipedisme ens alliberà les mans i ens va permetre caminar molt més i desenvolupar la tecnologia. La primera i la més essencial, l'escriure. En aquest cas una escriptura a raig amb ulls meravellats.
"Peramea (Pallars Sobirà), dissabte 22 d’agost de 2020 
Banyar-se al llac càrstic de Montcortès ha estat com fer-ho en un llac de Saturn. Un cop submergits hem quedat dins una bombolla que ens ha permès veure fins a 30 metres de fondària. Espècies i subespècies aquàtiques ens ullaven amb interès. Les bombolles topaven entre elles i agafaven noves direccions. Tots hem topat amb tots.
De cop i volta el llac s’ha ennegrit i ha bufat un vent de sud-est que ha remogut les aigües en forma de remolí. Aus amb tres ales ens sobrevolaven i tractors elèctrics ens han encerclat. N’han baixat nans orelluts que garlaven en portuguès i ens han demanat perimetrar el llac i marcar-lo en un mapa.
Durant el camí hem anat menjant mores que ens han aguditzat els sentits, sobretot el de la vista. Se’ns ressaltaven el blau i el blanc i han explotat els verds i els vermells. Cantaven els faigs i es feien i es desfeien els núvols. Algú ha destapat la pica del llac i s’ha buidat en un tres i no res. Això ens ha permès transitar per tota l’orografia del llac. Aleshores n’hem dibuixat les formes, plecs de la memòria d’una civilització antiga. Dibuixar-los ens ha rememorat somnis antics que hem cal·ligrafiat en una partitura infinita.
D’uns canyissars propers n’ha sortit una bestiola bípeda de pell suau que s’ha enlairat fins que ha foradat el cel. Tot ha quedat ingràvid i hem flotat durant una bona estona".
Aquest volum de cent quaranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de "llibres que no han volgut ser reescrits ni retocats".

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula