L’amant. Marguerite Duras. Traducció de Marta Pessarrodona. Tusquets editors. 1985.

Una història d’amor apassionada i bestial enmig d’una família dura, intransigent i una mare embogida. Tot en un no-lloc d’Indoxina on sempre fa molta calor. 

“La mira. Amb els ulls clucs encara la mira. Respira el seu rostre. Respira la criatura, amb els ulls clucs respira la seva respiració, aquell aire càlid que torna a sortir d’ella. Cada vegada discerneix menys els límits d’aquell cos, que no és com els altres, no està acabat, a l’habitació encara creix, encara té formes no definides, fent-se constantment, no és sols allí on el veu, també és a tot arreu, s’estén més enllà de la vista, cap al joc, la mort, és lleuger, es capbussa totalment dins el plaer com si fos gran, en edat, no té malícia, amb una intel·ligència esglaiadora”. 

Aquest volum de cent quaranta pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va recomanar qui et llegia fragments d’altres llibres d’aquesta mateixa autora”.